La Fira Valenciana de la Música Trovam presentarà la seua programació el dissabte 31 d’octubre a la sala La Bohemia de Castelló. Ho farà amb una festa protagonitzada per Palmer i Las Víctimas Civiles, formacions que han participat en edicions anteriors de l’esmentat esdeveniment professional i musical. Concretament, ho van fer en 2024 i 2017, respectivament. Les entrades estan a la venda en la pàgina oficial de la Fira (https://trovam.com/).
S’ha de recordar que el Trovam tindrà lloc entre el dijous 12 i el dissabte 14 de novembre a la capital de La Plana Alta. La programació artística inclou la presència de 48 cantants i grups de diverses procedències i estils musicals. Així, la Fira acollirà l’estrena del nou espectacle de Pep Gimeno “Botifarra”, a més de les actuacions de Sandra Monfort amb el show Terra de Guapes, Perfecto Miserable, Romàntic Dimoni, Bernal i La Xica, entre d’altres. Així mateix, hi tocaran formacions estatals com Depresión Sonora, Repion, Cervatana, Rebrote, La Perra Blanco, Toundra i Brighton 64. D’altra banda, hi haurà taules de debat, xarrades i tallers en una intensa programació professional.
Palmer és un col·lectiu musical transfolk encapçalat per la borrianenca Aina Monferrer. Ha publicat cinc referències –Psicopompa (2020), l’EP Fallanca (2021), Solatge (2022), Derelicte (2023) i Conxorxa (2024)- construïdes amb elements de tecno, punk, trap, folklore, lletres pop amb càrrega política i moltes ganes de ballar. El seu últim llançament a través del segell Poni de Troia els ha consolidat com a grup capdavanter de la nova escena del folk polític electrònic i tecnopop valencià. Enguany han llançat els singles “La moma xopà” amb Reina Mora i la banda sonora del curt No als poalets. A més, estan preparant disc nou mentre continuen de gira.
D’altra banda, Las Víctimas Civiles és un grup nascut de la trobada entre la poesia d’Héctor Arnau i la música de Pau Miquel Soler (Arthur Caravan). La formació posa en escena un punk-rock carnavalesc al servei d’un repertori on la cançó protesta degenera en lament bufonesc, tragicomèdia i apologia de l’hedonisme neoliberal. Després de més d’una dècada de trajectòria, els directes de la banda han derivat cap a un ritual que atrau un públic no precisament jove cap al verset faller, la performance i l’aquelarre. El seu segon disc, publicat la primavera passada, duu per títol Dulce exceso del progreso.
