La Diputació de València acollirà este dilluns 29 de juny a les 11:00 hores un acte institucional de commemoració del 319 aniversari del decret de Felip V que abolí els Furs, les Corts i la Generalitat del Regne de València després de la de la batalla d’Almansa. La convocatòria, impulsada per l’Associació de Juristes Valencians tindrà lloc en el Palau de la Diputació, en la plaça de Manises de València, i reunirà representants institucionals, juristes i especialistes en història del dret.
Segons han destacat els organitzadors, la celebració té un caràcter especial perquè és la primera vegada que la Diputació de València commemora esta efemèride coincidint amb el mateix 29 de juny, data en què Felip V de Borbó promulgà el decret que suprimí les institucions forals valencianes i posà fi al sistema polític i jurídic propi del Regne de València, vigent des de la seua fundació per Jaume I en 1238
L’acte comptarà amb la intervenció de la professora d’Història del Dret de la Universitat de València Pilar Hernando, una de les principals especialistes en la història institucional i política valenciana dels segles XIX i XX. Entre altres treballs, ha coordinat el volum Los valencianos y el legado foral i és autora de Una historia inacabada. El autonomismo valenciano en los años 30, a més d’una extensa producció científica sobre la reivindicació de l’autogovern valencià contemporani. També hi intervindran representants de Juristes Valencians i la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix.
La commemoració arriba, a més, en un any carregat de simbolisme per a la història valenciana. D’ací a poques setmanes es compliran 750 anys de la mort de l’esmentat Jaume I, fundador del Regne de València i impulsor dels Furs que regiren la vida política valenciana durant més de quatre segles i mig abans de la seua abolició per la monarquia borbònica.
L’efemèride també permet recordar que la reivindicació moderna de l’autogovern valencià començà a articular-se dos-cents anys després de l’abolició dels Furs. Concretament, els dies 29 i 30 de juny de 1907, coincidint amb el bicentenari del decret, se celebrà a València l’Assemblea Regionalista Valenciana, organitzada pel metge i intel·lectual Faustí Barberà i per l’entitat València Nova, nascuda de membres de Lo Rat Penat. Aquella reunió és considerada el primer gran encontre del valencianisme polític contemporani i contribuí decisivament a consolidar els primers nuclis valencianistes organitzats.
Faustí Barberà ja havia defensat des de 1902, com a president accidental de Lo Rat Penat, la necessitat que els valencians recuperaren capacitat de govern sobre els seus propis assumptes, reivindicant per a l’antic Regne de València “el dret de governar-se i arreglar-se dins de casa“. No debades, les idees sorgides al voltant de l’Assemblea Regionalista obriren el camí a la Declaració Valencianista de 1918 i, més avant, als primers projectes d’Estatut d’Autonomia impulsats durant la Segona República, configurant el valencianisme polític contemporani.
Més enllà de la commemoració històrica, Juristes Valencians manté com a principal reivindicació la recuperació efectiva de la competència legislativa en dret civil valencià, anul·lada per diverses sentències del Tribunal Constitucional entre 2016 i 2017. L’entitat considera imprescindible una reforma tècnica de la Constitució que permeta desplegar plenament una competència ja reconeguda en l’Estatut d’Autonomia, de manera que les Corts Valencianes tornen a poder legislar sobre matèries com el dret de família, les successions o el règim econòmic matrimonial, tal com ja ho van fer durant diversos anys abans de la seua anul·lació. Segons defén el seu president, José Ramón Chirivella, esta reforma compta amb un ampli consens institucional i social, però continua bloquejada al Congrés dels Diputats.
En este sentit, l’acte de dilluns vol servir també per a reclamar un compromís més decidit de la Generalitat Valenciana, les Corts Valencianes i els representants valencians a Madrid en defensa de l’autogovern valencià. Juristes Valencians sosté que la recuperació del dret civil propi és una qüestió de dignitat institucional i de respecte a l’Estatut d’Autonomia, més que no una reivindicació partidista, i reclama que la reforma constitucional iniciada per les Corts Valencianes en 2020 siga finalment debatuda i aprovada. Per a l’associació, recordar cada 29 de juny l’abolició dels Furs només té ple sentit si la memòria històrica va acompanyada d’una voluntat efectiva de recuperar totes les competències que corresponen a l’autogovern valencià.
.
‘Terra Valenciana’, publicació valencianista emanada de l’Assemblea Regionalista Valenciana de 1907
