El poeta valencià Joan Deusa Dalmau (Gandia, 1993) ha estat guardonat enguany amb el Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2025 pel seu poemari Ítaca arrasada. El jurat, format per Melcion Mateu Adrover, Matilde Martínez Sallés, Jordi Vintró Rigall, Àngels Moreno Gutiérrez i Manuel Forcano Aparicio, decidí atorgar-li el premi per unanimitat, triant la seua obra entre els 88 llibres de poemes presentats en esta edició.

En concret, el jurat va destacar d’Ítaca arrasada que “és una obra fresca travessada de vida, absolutament contemporània, en què el mite grec conviu amb els videojocs, la poesia d’Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés. No és producte de la IA, sinó d’un nadiu digital valencià que s’ha capbussat en la tradició i la viu en present. Volem que el premi Jocs Florals 2025 per Ítaca arrasada l’esperonw a continuar escrivint i donar a conèixer una obra que ja és més que un somni o una promesa, perquè forma un món propi“.

Joan Deusa és graduat en Estudis Hispànics i Filosofia, amb estades a la Università della Sapienza de Roma i a la Universitat de Barcelona. El seu primer llibre de poesia, Camelot o la poesia social (Bromera, 2020), en què revisita la llegenda en clau irònica, va ser guardonat amb el Premi Ibn Khafadja de Poesia d’Alzira. És cofundador de la revista Poetry Spam, secretari del col·lectiu Saforíssims Societat Literària —des d’on organitza el festival “3 de March”— i coordinador del festival Estiuvers per a l’Ajuntament de Gandia. A més, ha rebut el Premi Antoni Vidal Ferrando de Santanyí per la novel·la breu El bosc de la vampira (Adia, 2022), que amalgama passatges de caràcter filosòfic, biogràfics i ficticis, que ens porten de Gandia a Noruega. Actualment, compagina la docència en secundària amb la gestió cultural .

El lliurament del guardó va tindre lloc el 7 de maig al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc del festival Barcelona Poesia. Durant l’acte, visiblement emocionat, Joan Deusa va recitar diversos poemes del poemari guardonat, com “Antic poema xinés”, “Alexandrins daurats”, “Sonet del meu Alexandre” i “Ítaca arrasada” (alguns dels quals es poden llegir en el llibret dels Jocs Florals de Barcelona). A més, va pronunciar un discurs profund i emotiu, en què va reflexionar sobre la importància de la llengua i la poesia com a formes de resistència cultural i identitària. Va destacar figures poètiques de la seua comarca, la Safor, com Àngels Gregori, Maria Josep Escrivà i Josep Piera, i va citar pensadors com Husserl i Heidegger per a subratllar que: “La llengua no és un món. És el món” .

.

ANTIC POEMA XINÉS

Quan tenia quinze anys vaig anar a la guerra;

ara que en tinc huitanta he tornat a ma casa.

Al camí que du al poble reconec un vell home;

li pregunte si encara algú viu a ma casa.

“Aquell és el teu lloc entre tombes i arbres.”

Els conills han fet cau on dormien els gossos;

els faisans han fet niu en jàssenes corcades.

Uns cereals silvestres han crescut al jardí;

per les vores del pou han brotat malves bordes.

Faré uns feixos del gra, els picaré el corfoll,

tallaré les malveres i em faré un berenar.

La taula està parada, les sopes trauen fum;

no tinc ningú, però, amb qui seure i menjar.

A l’entrada de fosc isc, mire cap a l’est.

Les llàgrimes em cauen i em banyen el vestit.

ANÒNIM XINÉS (25-220 AC)

.

Discurs de Joan Deusa el dia de l’entrega dels Jocs Florals de Barcelona:

De vegades pense en per què naixen tants poetes a la comarca d’on vinc, la Safor (Àngels Gregori, d’Oliva, i Maria Josep Escrivà, del Grau de Gandia, ja van passar per aquest Saló del Consell de Cent, com a guanyadores dels Jocs Florals de Barcelona); o Josep Piera, de Beniopa, que va recollir fa un parell d’anys el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Com, en un país on s’ataca la llengua sense descans és possible l’aparició d’aquestos mestres en un territori tan menut?

.

Husserl va dir que quan una llengua desapareix, tota una visió del món desapareix. Cadascú de nosaltres naixem a un món que ja ha estat expressat, i ens movem a les tecles d’aquest piano, i fem la nostra història personal. En tot el que diem estan totes les experiències d’un món que ens han deixat, visibles; i llegir un altre poeta i sentir a cada amic que passa pel carrer i com ha dit tot el que ha fet i ha donat la seua existència, és una evidència del valor que té l’habitar una llengua. La llengua no és un món. És el món. Heidegger, arran d’això, va dir que “els poetes són els guardians de l’Ésser”.

.

Crec que arrasar Ítaca té la conseqüència de l’aparició constant de poetes. Els poetes formem part d’aquest saló que és la llengua, on hem arribat totes i tots. I des d’ací ens sumem al que s’ha dit “un poble en moviment”, que es resistix a desaparéixer enfront de la pujada dels lloguers, o la turistificació incipient de les nostres ciutats, o que demana la dimissió del seu president, pel seu lamentable paper després del desastre de la Dana. I des d’ací vull dedicar als familiars de les víctimes este llibre i estes paraules, sentidament.

.

Naixem a una llengua, a un cos, i també a una història. No només els filòsofs o els poetes són els funcionaris de la humanitat: per dir-ho així, ho som totes i tots. Vivim un món compartit, no només des de la llengua, sinó un món que és de llengües, de diferències, i d’una bella traducció infinita.