Ja està accessible el vídeo de la conferència que la catedràtica de Filologia Victoria Cirlot va impartir dissabte 8 de novembre en el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, dins del cicle d’història medieval organitzat pel Grup Harca i la Mancomunitat de la Valldigna.  En esta xarrada magistral, ara disponible en línia, Cirlot revisa el paper de les dones místiques en l’edat mitjana i recupera una tradició espiritual i intel·lectual sovint ignorada.

En un ambient carregat de gravetat i respecte, la reconeguda experta en pensament simbòlic, tradició visionària i mística medieval va submergir el públic en l’aparició i expansió, entre els segles XII i XV, de testimonis de dones que van relatar visions, revelacions i experiències espirituals en llengua vernacla. En aquell marc, la figura de la dona estava majoritàriament relegada a rols subordinats, amb poques opcions d’accés al saber o a la representació espiritual pròpia, de manera que la mística femenina representà una via alternativa d’expressió religiosa i intel·lectual per a dones que, sovint, quedaven fora dels circuits oficials del poder eclesiàstic.

Per això, el discurs de Cirlot dedicà una part de la seua atenció a mostrar com dones com Hildegard von Bingen aconseguiren construir una presència important dins de l’espai religiós i intel·lectual. A través de visions, escrits, predicacions i la fundació de monestirs, estes dones renegaven de la invisibilitat i donaven a conéixer formes de espiritualitat femenines pròpies. En concret, Von Bingen, una benedictina del segle XII, és presentada com una de les místiques femenines més eminents de l’edat medieval i la iniciadora d’este moviment: es va consagrar com a monja i va destacar per les seues visions místiques, els seus escrits teològics, científics, poètics i per la seua capacitat per articular una espiritualitat pròpia i rica, basada en l’experiència interior i la transmissió escrita.

Cirlot també abordà les dificultats i resistències que hagué de patir la mística femenina. No només la marginació social i institucional, sinó també l’hostilitat cultural: qualsevol expressió espiritual femenina que se n’isquera dels esquemes acceptats era considerada sospitosa, potser herètica, o menor. Això obligava les dones a recórrer a formes indirectes o simbòliques de transmissió, com visions, prodigis, escriptura privada, monestirs apartats o cercles íntims. Entre les místiques analitzades per la catedràtica, també hi hagué la beguina Hadewijch d’Anvers, una autèntica visionària i líder espiritual del segle XIII; la franciscana Angela de Foligno, que va dictar poc després un memorial per a arribar a una comunió íntima amb Déu; la beguina Mechthild de Magdeburg, qui narrà el camí d’eixa unió amb Déu en comparança amb el de l’amor cortés; la també beguina Marguerite Porete, que escrigué l’Espill de les ànimes simples i morí en la foguera el 1310; o l’ermitana Julian of Norwich, qui redactà un llibre de revelacions: un testimoni íntim, introspectiu i profund que exposava el seu enteniment de Déu, del Dolor i de l’Amor diví.

Un element clau de la conferència de Victoria Cirlot va ser la reflexió sobre per què la mística femenina va florir en aquells períodes. Segons la ponent, la combinació d’un accés limitat de les dones a la jerarquia eclesiàstica amb una tradició de pràctiques devocionals —pregàries, visions, retires, vida contemplativa— va crear un espai espiritual alternatiu. Este espai, sovint ignorat o marginal, va permetre a moltes dones expressar-se religiosament d’una manera autònoma i profunda. Així, esta tradició de la mística femenina, que quedà estroncada pel racionalisme de la Il·lustració, emergix així com una contribució essencial al pensament religiós i espiritual occidental.

En definitiva, la capacitat de Cirlot per a conjuminar rigor acadèmic, sensibilitat literària i profunditat filosòfica va captivar els assistents i va convertir en memorable la jornada, que va tancar el programa d’este 2025 per al cicle d’història medieval de la Valldigna. Ara, gràcies al vídeo disponible, l’acte recupera una segona vida, ja que des de qualsevol lloc persones interessades en la història, la mística, el paper de les dones en la cultura, o simplement en les grans preguntes del passat, poden submergir-se en este relat.