Fins a 1989 va estar vigent a Espanya la Llei de Perillositat Social, que perseguia, entre altres, la pràctica de l’homosexualitat. No debades, la repressió cap als homosexuals enfonsava les seues arrels en centúries de persecució pública, jurídica i moral. Però va ser sempre així? Des de quan les pràctiques i comportaments fora de l’heterosexualitat van ser condemnades? Quina era la raó última per a tal condemna? En concret, a partir del segle XIII, fa uns set-cents anys, es va produir un creixement del discurs homofòbic a l’Europa medieval, impulsat per l’Església catòlica i les monarquies feudals, de manera que van començar a posar-se en marxa tota una sèrie de mecanismes oficials per a perseguir la diversitat afectiva, sexual i de gènere, que havia estat present en la societat amb anterioritat sense patir tant d’odi. La paraula utilitzada per les institucions polítiques i eclesiàstiques de l’època per tal de dur avant la repressió contra les persones diverses fou la de sodomia.
L’historiador valencià Germán Navarro Espinach, catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de Saragossa, va explicar els orígens d’esta persecució en la conferència que va impartir el passat dissabte 25 de maig a les 19:00 hores en el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna. Ara la Mancomunitat de la Valldigna ha posat la conferència en línia, titulada “Sodomia. La diversitat afectiva, sexual i de gènere a l’edat mitjana”, per a gaudi de tots aquells que no hi van poder assistir.
