El castell musulmà de Bairén, a la Safor, es rendí a les tropes de Jaume I en l’agost de 1239 i, amb ell, totes les fortificacions de la vall. Per bé que la conquesta cristiana havia estat relativament fàcil, el procés de colonització de l’Horta de Bairén seria molt més complex. Entre altres raons perquè els musulmans de les terres meridionals del regne s’alçaren en armes, encapçalats per al-Azraq en l’any 1247. No seria, per tant, fins a inicis dels anys 50 del segle XIII quan es produí el definitiu descens al pla i l’assentament sobre una antiga alqueria, Candia, que, amb el pas dels anys donaria peu a Gandia.
A Xàtiva estant, el 21 de març de 1254 el rei Jaume I va concedir el privilegi fundacional de la vila de Gandia, una vegada els colonitzadors cristians vinguts del nord ja s’havien assentat. Eixe privilegi fundacional era només l’inici de la història de la ciutat de Gandia. A partir de llavors, la transformació urbanística del nou nucli seria un fet constant, adaptant-se a les noves necessitats i la quantitat creixent d’habitants que a poc a poc anaven instal·lant-se. De tot això en parlarà el professor d’Història Medieval de la Universitat de València Frederic Aparisi Romero en la conferència “Del castell a la plana: la fundació de Gandia per Jaume I” que impartirà.
