En el jaciment de l’Hostalot-Ildum ubicat en el terme de Vilanova d’Alcolea, en la Plana Alta, es va trobar fa uns mesos un singular fermall de plata dedicat al mite fundacional de Roma que ara s’ha presentat, poc abans de ser entregat al Museu de Belles Arts de Castelló. La peça, que data del segle II, ha sigut qualificada com a “excepcional” per l’arqueòleg Josep Carbó, qui va dirigir l’excavació on es va trobar. El fermall, de 4 centímetres, és singular per la seua raresa i qualitat, i mostra l’escena de la fundació de Roma, amb la lloba Luperca donant de mamar als bessons Ròmul i Rem.
“Este descobriment no és només una peça arqueològica, és un testimoni valuós que ha sobreviscut a través dels segles en el nostre territori”, ha subratllat en l’acte de presentació la presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina. El fermall que representa la fundació de Roma “ens recorda la riquesa cultural i la importància històrica del nostre territori”, ha indicat. Després de l’acte de presentació, el fermall serà entregat al Museu de Belles Arts de Castelló, com “una nova adquisició per al nostre reconegut Museu, on podrà ser apreciat per tots i on servirà com un recordatori del nostre patrimoni compartit”, segons ha apuntat la mateixa presidenta de la Diputació.
L’enclavament de l’Hostalot-Ildum va albergar les restes d’un hostal al costat del camí reial que hi havia entre Barcelona i València entre els segles XVI-XIX, motiu pel qual rep el topònim històric de l’Hostalot. Però, alhora, les seues instal·lacions aprofitaven la localització i part de les estructures creades ja en època romana, quan va ser un altre punt de parada i descans, en època romana imperial. En este sentit, els investigadors dedicats a l’estudi de la via Augusta coincidixen a identificar les restes de l’Hostalot amb la mansio Ildum, l’estació oficial romana present en l’Itinerari Antoní, on se situa a mig camí entre Dertosa i Saguntum. En concret, una mansio era una estació de posta per al descans i manutenció dels funcionaris de l’administració estatal romana, entre els quals tenia especial importància els correus, per la qual cosaestes construccions formaven part d’una xarxa d’estacions major, que també permetia el canvi de cavalls en les comunicacions a través de l’imperi.
Prop del jaciment de l’Hostalot i en la Via Augusta, ja va aparéixer un mil·liari dedicat a l’emperador Caracal·la i datat en l’any 214, alhora que s’ha proposat una reconstrucció hipotètica d’un dels edificis originals de la construcció, que servia com a magatzem.
