El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha demanat formalment a les Corts Valencianes que designen la delegació de diputats encarregada de defendre davant el Congrés dels Diputats la proposta de reforma constitucional destinada a recuperar el Dret Civil Valencià. La petició s’ha fet pública per mitjà d’una nova declaració aprovada per la Comissió Jurídica i Reglamentària de l’organisme i assumida per la Presidència del CVC.
El text recorda que la Mesa del Congrés va requerir ja en octubre de 2024 la composició de la delegació valenciana que ha de participar en la tramitació de la Proposició de Reforma Constitucional aprovada per les Corts Valencianes el 18 de febrer de 2020. No obstant això, segons denuncia el mateix Consell Valencià de Cultura, “encara no s’ha atés esta petició”, fet que manté paralitzada una reforma considerada clau per a l’autogovern valencià.
La institució cultural assenyala que esta recuperació beneficiaria “el reconeixement del poble valencià i de la seua identitat històrica”, i lamenta que sis anys després de l’aprovació de la iniciativa parlamentària no s’hagen produït avanços efectius en la seua tramitació. La reforma constitucional pretén modificar la disposició addicional segona de la Constitució perquè les Corts Valencianes puguen tornar a legislar en matèria civil pròpia, tal com fan altres territoris amb drets forals reconeguts.
En la seua declaració, el CVC recorda igualment que ja en novembre de 2024 el Ple de la institució va aprovar per unanimitat la “Declaració sobre la Recuperació del Dret Civil Valencià”, en la qual se sumava “als esforços dels qui treballen per a la recuperació d’este Dret Civil”. Aquell pronunciament institucional considerava que la reivindicació no era només una qüestió jurídica, sinó també històrica, cultural i identitària.
La declaració aprovada el passat novembre incidia en el fet que el Dret Civil Valencià forma part del patrimoni històric del poble valencià, hereu dels Furs abolits amb el Decret d’Abolició de 1707. El document destacava que la recuperació d’esta capacitat legislativa havia sigut una de les grans aspiracions de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de 2006, que va permetre aprovar diverses lleis civils valencianes entre 2008 i 2016.
Tanmateix, el Tribunal Constitucional va anul·lar posteriorment normes com la llei de règim econòmic matrimonial valencià, la de custòdia compartida o la de unions de fet, en considerar que la Generalitat no disposava de competències suficients per a desenvolupar-les. Aquelles sentències van provocar una intensa mobilització social i jurídica en favor de la recuperació plena del Dret Civil Valencià.
En eixe context, el CVC defenia en la seua declaració de 2024 que la recuperació d’esta competència permetria adaptar determinades normes civils a la realitat social valenciana, especialment en àmbits com el dret de família, les herències, les relacions convivencials o els contractes. A més, remarcava que el reconeixement del dret civil propi constituïx un element homologable al d’altres comunitats autònomes amb tradició foral reconeguda constitucionalment.
La institució també subratllava el consens polític i social que històricament ha envoltat esta reivindicació. La proposta de reforma constitucional de 2020 va ser aprovada per unanimitat per les Corts Valencianes, incloent-hi el suport del Partit Popular, i ha comptat durant anys amb el suport de col·lectius jurídics, universitats i entitats cíviques com Juristes Valencians.
Ara, amb esta nova declaració, el Consell Valencià de Cultura torna a intevindre públicament per a reclamar que les institucions valencianes desbloquegen el procés i facen possible que la reforma constitucional continue la seua tramitació a Madrid. Mentrestant, la recuperació efectiva del Dret Civil Valencià continua pendent quasi vint anys després de la reforma estatutària que l’havia situat com una de les grans aspiracions de l’autogovern valencià.
