Centenars de famílies es queden sense plaça educativa en valencià, tot i ser la seua elecció

by | 10/06/2026

A les comarques castellanoparlants la Conselleria no ha obert cap aula en valencià, encara que el valencià haja sigut l’opció més votada en l’admissió, com a Bunyol
Temps de lectura: 3 minuts

L’associació Famílies pel Valencià ha denunciat que moltes famílies que matriculen els seus fills i filles en 3 anys en aquells centres que ja tenen una aula de 2 anys, s’han adreçat a l’associació per a reclamar que no han pogut triar el valencià com a llengua base perquè les aules ja venien assignades per Conselleria, la qual no ha tingut en compte la seua elecció i ha configurat les aules només amb l’elecció de les famílies que el curs passat van escollir el centre com primera opció en l’aula de 2 anys (independentment que després estiguen o no matriculades en el centre).

Famílies pel Valencià ha enumerat alguna de les queixes rebudes i qualifica com a surrealistes les situacions creades. Així, en el CEIP Jaume I de Paiporta la Conselleria ha configurat una aula en cada llengua, encara que la totalitat de les famílies que han triat eixe centre com a primera opció han escollit el valencià com a llengua base. El resultat: una aula en valencià amb el màxim d’alumnat permés, 23, una en castellà amb sols 8 alumnes dels quals cap ha triat el castellà; i no és un cas aïllat, és troben casos similars arreu del país. En el CEIP Carraixet d’Almàssera 27 famílies de les 29 que han escollit el centre han escollit valencià com a 1ª opció i també s’ha configurat una aula en cada llengua; en el CEIP Reina Sofia de Petrer 9 famílies de 39 han triat el valencià com a 1! opció i no s’ha configurat cap grup en valencià, tot i que el percentatge supera el 16,7% mínim que la Llei de Llibertat Educativa marca per obrir una aula en els nivells que hi ha 3 grups, com és el cas. Esta interpretació de la llei segons la qual els grups venen configurats per l’elecció del curs passat de les famílies de 2 anys, ha provocat, segons l’associació, que a moltes famílies se’ls impedisca el seu dret a matricular les criatures en valencià i, per tant, a poder escollir la llengua base tal com marca la mateixa llei. Estos són sols alguns dels exemples que des de Famílies pel Valencià han arreplegat tot i que asseguren que en són molts més.

Per altra banda, l’entitat també critica que en les zones castellanoparlants no s’ha obert cap aula en valencià tot i ser la llengua escollida per les famílies. Posen com a exemple el cas del CEIP Sant Lluís de Bunyol, on 20 famílies han escollit el valencià com a primera opció i 8 el castellà. A pesar d’estes dades, la Conselleria no ha obert cap aula en valencià en este centre.

Tot açò demostra, segons Famílies pel Valencià, que l’objectiu de la llei era arraconar el valencià de les aules i que la Conselleria està posant tots els obstacles possibles per tal que les famílies puguen matricular en valencià als seus fills i filles. A més, perilla no només la llengua sinó la qualitat educativa, en crear aules massificades d’un costat i d’altres pràcticament buides, sense cap criteri pedagògic que puga sostindre esta situació. Des de l’associació asseguren que ja demanaren una reunió amb els responsables de la Conselleria per tal de poder resoldre estes problemàtiques abans del procés d’admissió, però no han rebut cap resposta. L’entitat anima a les famílies que facen les reclamacions oportunes i per això han posat a la seua disposició diferents models d’escrits. A més, animen a les direccions del centres a posar queixes davant la inspecció educativa per tal que la voluntat de les famílies siga respectada.

Finalment, Famílies pel Valencià exigix una rectificació immediata per part de la Conselleria per tal que aquelles famílies que s’han quedat fora de la seua tria puguen participar en el procés en igualtat de condicions que la resta de les famílies.

Et pot interessar