El Camp de Mirra, a l’Alt Vinalopó, tornarà a mirar al seu passat este diumenge 22 de març amb una jornada especial dedicada a la commemoració del Tractat d’Almisrà, un acord clau en la configuració històrica del Regne de València. La cita, articulada al voltant del I Aplec d’Almisrà, combina divulgació històrica, participació popular i reivindicació cultural en un municipi que ha fet d’este episodi medieval un dels eixos de la seua identitat col·lectiva.

El Tractat d’Almisrà, signat el 26 de març de 1244 entre el rei Jaume I i l’infant Alfons de Castella en nom de Ferran III, va establir les fronteres entre la Corona d’Aragó i la de Castella al sud del futur regne valencià. El pacte va delimitar l’expansió territorial de cada corona i fixà la línia que marcaria, durant segles, la frontera meridional valenciana . Més enllà del seu valor polític, el tractat simbolitza també una manera de resoldre conflictes basada en la negociació, fet que ha contribuït a la seua projecció com a element identitari i pedagògic.

La jornada del diumenge començarà a les 10 hores amb una visita explicativa al Centre d’Interpretació Casa Museu del Tractat, espai dedicat a preservar i difondre este llegat històric. Posteriorment, els participants pujaran a peu fins a l’ermita en un recorregut que connecta territori i memòria abans de l’acte central del dia .

A les 12 hores tindrà lloc el I Aplec d’Almisrà per la llengua, la terra i la memòria, un espai de trobada amb intervencions de figures destacades de l’àmbit cultural i cívic, així com la lectura del manifest del Correllengua Agermanat 2026. Esta iniciativa naix amb la voluntat d’enllaçar el passat medieval amb els debats contemporanis sobre identitat, llengua i cohesió territorial .

La programació continuarà de vesprada a l’Auditori Municipal José Albero Francés, on es projectarà un extracte audiovisual de l’obra teatral “El naixement de Jaume I”, seguida d’una taula redona amb especialistes que aportaran context acadèmic a la commemoració .

Amb esta jornada el Camp de Mirra no nom´s recorda un episodi fundacional de la seua història, sinó que reivindica la vigència d’un patrimoni col·lectiu mantingut viu durant dècades, especialment gràcies a la seua coneguda recreació teatral, activa des de 1976 i convertida en símbol de continuïtat i compromís amb la memòria.