La commemoració dels 750 anys de la mort de Jaume I convertirà València durant tres dies en un gran espai de reflexió sobre la figura i el llegat del Conqueridor. Del dilluns 5 al dimecres 7 d’octubre se celebrarà el congrés Jaume I, del passat al present. 750 anys de la mort del monarca, una trobada que reunirà desenes d’investigadors de diverses universitats i disciplines per aprofundir tant en el regnat del monarca com en la memòria que se n’ha construït al llarg dels segles.
Organitzat per la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i la Universitat de València, el congrés estarà presidit acadèmicament per Antoni Furió, catedràtic d’Història Medieval de la UV. Les sessions es repartiran entre el Paranimf de la Universitat, la Facultat de Geografia i Història, el Centre del Carme i el Centre Cultural La Beneficència.
El punt de partida serà la transcendència de la conquesta de València i la fundació d’un nou regne europeu, amb institucions i ordenament jurídic propis, però també l’impacte del procés sobre la població andalusina, marcat per la despossessió i la submissió, les resistències, els pactes i les formes de convivència amb els nous pobladors cristians. L’objectiu és, precisament, acostar-se al segle XIII en tota la seua complexitat i distingir el personatge històric de les successives imatges creades sobre ell.
El programa començarà dilluns al Paranimf de la UV amb una lliçó inaugural d’Antoni Furió i les intervencions de medievalistes com Stefano Cingolani, que parlarà sobre l’autocaracterització de Jaume I; Vicent Martines, M. Elisa Varela, Jaume Aurell i Vicent J. Escartí. A la vesprada, ja a la Facultat de Geografia i Història, s’abordaran qüestions com les Corts, les tensions frontereres amb Castella, el comerç amb el Magrib o l’encunyació del real valencià.
La jornada de dimarts posarà el focus, entre altres aspectes, en la insurrecció musulmana de 1276-1277, el destí dels andalusins de Mallorca després de la conquesta, els primers ciutadans de València, la justícia reial, les reines Elionor de Castella i Violant d’Hongria, els notaris de la conquesta, els Furs i els records de Jaume I conservats a la ciutat. Hi participaran especialistes com Josep Torró, Antoni Mas, Ricard Soto, Rafael Narbona, Enric Guinot, Josepa Cortés, Pau Viciano o Mateu Rodrigo.
Finalment, dimecres s’analitzaran el Llibre dels fets i la construcció posterior de la memòria jaumina, des de l’edat mitjana fins a les commemoracions dels segles XVIII i XIX. La vesprada a la Beneficència inclourà estudis sobre la conquesta de València, la catedral, la iconografia del monarca i els seus mausoleus, abans de la presentació d’un número especial de la revista «Debats» dedicat a Jaume I i de la cloenda oficial.
El congrés, d’accés lliure fins a completar l’aforament, vol aprofitar l’efemèride i la proximitat del 9 d’Octubre per revisar amb noves perspectives una figura decisiva de la història valenciana i, alhora, estudiar com el seu record ha anat transformant-se durant els darrers set segles i mig. Podeu trobar el programa complet ací mateix.
