Fa poc vaig visitar per primera vegada el jaciment arqueològic de l’Alcúdia, el tossalet a quatre quilòmetres d’Elx sobre el qual fa 2.500 anys es va instal·lar el poblat ibèric d’Ilike i més avant, en el segle I a. C., es va fundar la Colonia Iulia Illici, amb veterans de l’exèrcit romà. La ciutat, amb el seu Portus Illicitanus –a l’actual Santa Pola–, fou la més important de tota l’àrea mediterrània que hi havia entre Cartago Nova i Valentia, i no debades encara en època visigòtica mantingué la seua centralitat com a seu episcopal, amb una notable basílica paleocristiana. En època islàmica, però, cap al segle X, els nous pobladors àrabs i berbers de la zona decidiren traslladar el nou nucli urbà d’Ilš una miqueta cap al nord, al lloc on continua assentant-se la part antiga de la ciutat d’Elx.
El jaciment de l’Alcúdia és impressionant. Ací mateix fa cent vint-i-set anys, en 1897, quan no era més que un bancal de la família Ramos, Manuel Campello, Manolico, va trobar, mentres llaurava, la Dama d’Elx. Llavors li van dir la Reina Mora, ja que a penes se sabia res sobre les cultures ibèriques de l’Antiguitat. Per això, tot i oferir-li-la, el Museo Arqueológico Nacional de Madrid no volgué comprar la peça, que acabà al Musée du Louvre de París… Unes dècades més tard, en 1941, quan l’enorme importància dels ibers era plenament reconeguda, gràcies justament a l’embranzida d’estudis que impulsà la Dama, el general Franco s’apressà a aconseguir-la des de la França de Vichy i la convertí en un destacat element propagandístic de l’art espanyol.
A hores d’ara, després d’haver deixat la dictadura arrere fa mig segle; després d’haver establit un Estat de les autonomies suposadament descentralitzat; després que l’actual Ministre de Cultura Ernest Urtasun parle del procés de descolonització dels museus espanyols, la Dama d’Elx continua a Madrid. De poc ha valgut que des de fa quasi trenta anys la Fundació Universitària L’Alcúdia d’Investigació Arqueològica haja desenvolupat un magnífic centre d’interpretació, amb un Museu Monogràfic completament actualitzat i una enorme activitat investigadora, impulsada sobretot per la Universitat d’Alacant. La Dama no està allí, on li pertoca, cosa que potenciaria exponencialment les visites i l’interés patrimonial pel jaciment de l’Alcúdia.
I no és només que la Dama d’Elx no estiga allí, sinó que a més a més, de manera inconcebible, només un 15% de la superfície ha estat excavada! Fins a un 85% del jaciment resta soterrat, amb milers i milers de materials i informacions encara per oferir sobre el nostre passat iber, romà, visigòtic i islàmic. La Dama hauria de retornar a casa, però alhora, també, la inversió pública en un jaciment de tantíssima importància hauria de ser infinitament superior a l’actual.
