Els maulets van cremar Vila-real en 1706?

by | 28/03/2024

Un llibre avalat per l’Ajuntament tergiversa el terrible incendi i saqueig dels borbònics

“Moscoso ordenà envair immediatament la ciutat [Vila-real] (…). Els bascos, carregant amb encarnissament penetren violentament. Anaven darrere els belgues valons i els guàrdies reials de peu de Castella, avançant per damunt d’un terra sembrat de cadàvers (…). Dins de les muralles, la fúria militar s’encarnissava amb els rebels, i no hi havia ja lloc per al perdó; de barri en barri assalten les cases (…). Després d’aconseguir un botí suficientment gran, recorren a les atxes incendiàries (…). Als que eixien [de les cases en flames] els rebien les punxegudes armes dels belgues, que no tenien pietat de ningú (…). La matança s’emportà per davant set sacerdots armats (…). En este assalt i matança es perderen més de 250 soldats, mentres que, d’habitants de la ciutat, en foren morts 280 més o menys”.

Este és el relat de l’atroç assalt que les tropes borbòniques comandades pel noble castellà Cristóbal de Moscoso realitzaren contra Vila-real el 12 de gener de 1706 fet per José Manuel Miñana, un dels cronistes de la Guerra de Successió més proborbònics i probotiflers. Les cites coetànies del fet, que causà l’assassinat d’entorn d’un 10% de la població de la ciutat, són nombroses: Daniel Defoe indica que els passaren per l’espasa (“they put all to the sword”); Francesc de Castellví que “no hay pluma que pueda describirlo”; el llibre de sepultures de l’església arxiprestal de Sant Jaume fa una anotació especial de “la desgràsia fatal de la resistènsia dels vehins d’esta vila de Vila-real a les tropes de Felip 5”, amb tot un seguit de morts; mentre que el de batejos registra un naixement produït només quatre dies després,“per la consternació dels soldats que feren saco y crema de esta vila y dagolla de los soldats de Phelip Quint, avent entrat de pau fingida”. Els fets són ben coneguts, com es pot inferir del número especial de la revista Font publicat en ocasió del tercer centenari de la crema, del clàssic estudi de l’antic cronista i arxiver de l’esmentada església Benito Traver, Villarreal en la Guerra de Sucesión, o d’altres anàlisis actuals.

Ara, però, en la Breu història de Vila-real que ha escrit Jacinto Heredia, editada per la Fundació Caixa Rural de Vila-real i amb l’aval de l’Ajuntament i l’alcalde –que prologa el llibre–, es nega la major. En primer lloc, es tira la culpa de l’assalt a “un xicotet grup de maulets” que haurien provocat l’exèrcit borbònic, el qual s’hauria llançat “a l’assalt de la població amb ganes de venjança per l’atac indiscriminat sofert” –com si no vingueren de causar una brutal matança a la Salzadella…–. Alhora, s’afirma que “no hi ha dades segures sobre els efectes a la població de Vila-real”, que “no hi ha constància del lloc on pogueren haver estat soterrades tantes víctimes” i que, pel que fa als danys materials, els principals edificis “no semblen haver estat afectats per les voraces flames dels relats”. I molt més encara: com que els notaris sí que hagueren de deixar constància del fet que la seua documentació pública havia desaparegut per l’incendi, Heredia apunta que la crema podria haver estat instigada pels maulets! “És un bon motiu de reflexió”, diu, que “amb això quedaren destruïts nombrosos privilegis, escriptures de propietat, processos judicials i protocols autoritzats i legalitzats on estaven registrats els béns dels majors contribuents locals, afectes al monarca regnant. Els anomenats botiflers”.

De botiflerisme, en l’actualitat, anem ben servits, sí. Però el que és motiu de reflexió és com el govern municipal, de majoria progressista, pot donar suport a este relat manipulat, que nega un dels fets malauradament més tràgics i transcendentals de la història moderna de Vila-real.

Foto portada: pont medieval sobre el riu Millars © Ajuntament de Vila-real

Vicent Baydal (València, 1979) és editor, historiador i cronista oficial de la ciutat de València. Ha publicat, entre altres llibres, Els valencians, des de quan són valencians?, València no s’acaba mai, Del Sénia al Segura. Breu història dels valencians i Matèria de València. Fets i personatges sorprenents de la nostra història.