Capella de Ministrers ha publicat el disc Misteris del Corpus, un treball en el que la formació, dirigida per Carles Magraner, junt amb Lluis Vich Vocalis i una trentena de músics i cantants, recupera un repertori vinculat amb el paisatge sonor de la processó del Corpus Christi en un viatge musical a la València dels segles XVII i XVIII. L’àlbum, que inclou 16 obres, és el número 71 d’un grup musical amb 38 anys de trajectòria artística i que és considerat com un referent nacional i internacional de la música històrica.
Este nou disc suposa una finestra oberta al passat, on les veus i els instruments mostren la història d’una València devota i orgullosa de les seues tradicions, recreant les danses, melodies populars i misteris que durant segles van marcar la Festa Gran valenciana. En concret, la formació recull l’esplendor del Corpus Christi de València, una de les festivitats més importants de la ciutat des de 1355, amb músiques recuperades del manuscrit d’un llibre de Josep Gomar, escrit en 1672, en el que el músic valencià recollia els textos, les instruccions i la música de les representacions religioses que any darrere any s’escenificaven en la processó.
Carles Magraner assegura que “este treball discogràfic ens connecta amb les profundes arrels musicals i religioses de València, i recupera un llegat de gran valor patrimonial”. El violagambista i musicòleg ha manifestat la seua satisfacció “per poder compartir este repertori en què han participat prestigiosos artistes, intèrprets i ballarins”; i destaca que “la processó del Corpus era la festa més refulgent del calendari, amb una posada en escena espectacular, cosa que va contribuir a que tinguera una gran projecció i traspassara fronteres; i la música, l’atmosfera sonora i els intèrprets formaven part nuclear d’eixe valor”.
Francesc Villanueva, doctor en Història i Ciències de la Música, apunta que “el papa Urbà IV va instaurar en 1264 la festivitat del Corpus Christi en tota la cristiandat després d’una sèrie de miracles eucarístics, un dels quals havia ocorregut en terres valencianes: el dels Corporals de Llutxent-Daroca (ca. 1239)”; i assenyala que “esta vinculació originària de València amb la nova festivitat degué ser un factor clau perquè la catedral i la ciutat es decidiren a instaurar en 1355 una de les primeres processons generals del Corpus Christi en la península Ibèrica”.
Villanueva indica que “la música recorria tota la processó, des de les tonades populars de la dolçaina i el tabal amb les danses, passant pels passatges musicals del teatre religiós, les músiques municipals de trompetes, tabalers i ministrers de vent, els himnes en cant pla del clergat de les parròquies i convents, el cant dels cegos acompanyats d’instruments de corda, fins a la més elaborada música religiosa polifònica que anava a càrrec de la capella de la Seu i que acompanyava l’element neuràlgic que culminava la processó: la custòdia processional eucarística”.
El doctor en Musicologia exposa que “l’ambient alegre però al mateix temps solemne que impregnava la processó del Corpus Christi a València és recreat en este disc per Capella de Ministrers”; i assenyala que “la coordinació entre el poder civil i el religiós va ser decisiva perquè la festa i la seua processó gaudiren d’un ràpid desenvolupament en la capital valenciana i es convertiren en model per a altres ciutats. El segle XV va ser clau en este procés d’expansió i creixement”. Així, d’una banda “van començar a aparéixer personatges vestits de sants, apòstols, profetes o verges”, mentres que, d’una altra banda, la desfilada processional va adoptar de les entrades reials, “les danses i els carros triomfals, anomenats roques a València, que ara es dedicaven a episodis de la història sagrada, a sants o verges”. Villanueva remarca que “les festes valencianes del Corpus no només van ser les més coloristes i populars del cicle anual, sinó també les més cares”.
Capella de Ministrers va presentar el nou treball discogràfic en l’Associació Amics del Corpus de València el dimecres 11 de juny de 2025, en un acte en el qual Francisco Esteve, president de la institució, i els esmentats Francesc Villanueva i Carles Magraner van abordar la labor d’investigació i els detalls d’esta producció que transmet l’emoció i l’esperit del Corpus, una festa que, segons Magraner, “va ser un símbol de la comunió entre poble, ciutat i divinitat“.
