Els treballs arqueològics realitzats en l’Alqueria Beat Gaspar Bono han revelat que este edifici protegit, situat entre el Jardí Botànic i l’antic col·legi dels Jesuïtes, ha sigut objecte de diferents intervencions des de la seua construcció original. Així, este immoble, que es va construir en el segle XVI amb finalitats agrícoles, va ser ampliat amb dos annexos, tal com mostren les rajoles dels segles XVII i XVIII utilitzats en sengles obres, i també va incrementar el seu volum durant el segle XIX, quan va deixar de tindre un ús agrícola i va passar a formar part del convent dels mateixos Jesuïtes. En total, l’edifici ha passat per 5 fases d’evolució, tal com ha informat la regidoria d’Acció Cultural i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València, de manera prèvia a la rehabilitació d’esta alqueria de titularitat municipal que es destinarà a un ús cultural.

En concret, l’Ajuntament va adquirir este Bé de Rellevància Local (BRL) fa més de 8 anys i ha sigut ara quan s’ha encarregat un estudi arqueològic, abans de procedir a la rehabilitació i recuperació d’este element del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Així, l’estudi ha documentat l’evolució constructiva de l’alqueria i ha determinat la cronologia exacta de les diferents intervencions que han modificat l’edifici original, així com la interacció històrica d’este amb la ciutat.

L’obra ha sigut promoguda pel Servici d’Arquitectura i Servicis Centrals Tècnics, dependent de l’Àrea de Patrimoni, Recursos Humans i Tècnics i Participació de l’Ajuntament, en el marc de l’estratègia Decidim 2023/2024, i la intervenció arqueològica, que ha comptat amb un pressupost de 28.303,31 €, incloent treballs de camp fets per personal especialitzat, mitjançant excavació del subsol i un estudi murari, així com la recopilació de material i dades per a la memòria científica de la intervenció realitzada, que comprendrà l’alçament i anàlisi planimètrica i fotogramètrica del Bé, amb l’autorització de la Conselleria competent en matèria de Cultura.