L’Arquebisbat de València projecta des de fa anys una residència per a retors en el carrer del Salvador de la Ciutat Vella de València, just a tocar de l’església del Salvador i de la Facultat de Teologia de la Universitat Catòlica de València, i en les excavacions arqueològiques prèvies als treballs de cimentació han aparegut dos patis d’època d’al-Andalus, amb canals d’aigua, bases de columna i cantons en semicercle, que podrien correspondre a un edifici eminent d’una àrea que llavors estava molt a prop de l’alcàsser i la mesquita major de Balànsiya, ubicats entorn de l’actual plaça de l’Almoina.

La residència està prevista per a retors que donen servici en els edificis eclesiàstics del centre de la ciutat, establint-se en el número 2 del carrer del Salvador, al costat del solar de la frustrada ampliació de les Corts Valencianes, on es van trobar restes de la muralla i una torre d’època romana. Cal dir, en este sentit, que en eixa zona cèntrica esta no és la primera excavació que dona exemple d’un edifici residencial andalusí amb importants mostres d’arquitectura hidràulica, com la que va aparéixer en el Palau dels Valleriola durant la seua adequació com a Centre d’Art Hortensia Herrero, que els arqueòlegs van anomenar la xicoteta Alhambra valenciana, ja que, dins d’una casa noble de l’època, hi havia un enorme pati i una gran bassa amb dos fonts en forma d’estrela, decorades amb ceràmica de colors i connectades mitjançant un sistema de canals i rotondes.

La troballa feta ara al carrer Salvador, tot i deixar al descobert una àrea molt més xicoteta, podria pertànyer a un edifici semblant, ubicat en la zona noble de la ciutat andalusina de Balànsiya.

Fotografia de portada: Reconstrucció de la xicoteta Alhambra valenciana apareguda al Palau dels Valleriola

Les restes trobades amb la cúpula de la Facultat de Teologia de València al fons

Primer pla de les restes aparegudes, amb canals i bases de columna