El meu companyó García Nieves coneix el secret: jo, de futbol, ni idea. I encara així, escric cada setmana, des de fa més d’una dècada. Per això intente posar punts de vista en comú amb els qui sí que en saben i escoltar tot allò que puc.
Estos dies circula un argument un tan recurrent: que Calero no té recursos en la banqueta per a rellevar peces de l’onze i que, per tant, la derrota en Anduva i l’empat contra el Còrdova són conseqüència dels canvis, així en general, que empitjoren l’equip. No ens servix, esta explicació, ni a mi ni als meus contertulians. Si el Llevant anota les que en va tindre en Miranda i guanya 0-3, o si la pilota del penal del 2-2 li pega a Andrés en el muscle i no en el braç, ara mateix parlaríem de coses molt distintes. Per tant, cal centrar-se en els fets, al marge del resultat final. I la veritat és que es repetix un patró: l’equip es veu per davant, li tremolen les cames i s’atrinxera arrere, tot i no tindre sobre l’herba als futbolistes adequats per a fer-ho.
Diuen que este Llevant no sap defendre. Potser és cert. O tal vegada és la mentalitat del míster. Contra el Mirandés, amb 0-1, els quatre canvis no foren conservadors; pràcticament peça per peça. I de fet, Iván estavellà en la fusta una assistència de Lozano, en el 82’, que haguera sigut el 0-2. ¿Intentà Calero reblar la victòria, en compte de fer canvis més defensius i reforçar les bandes (per on arribaren els dos gols rivals) o el centre de la defensa, on Roca i Panichelli remataren sense oposició? Fon un erro tàctic? Mala sort? A què vingué en el 90’, després del 1-1, traure a Clemente per Kocho? Quina explicació tingué eixe canvi? Què es pretenia?
Contra el Còrdova, el Llevant signà un partit pèssim i va aconseguir posar-se 2-1 de miracle, en el 71’. Els canvis, de nou, no buscaren reforçar defensivament a l’equip i les bandes tornaren a patir de valent. En el 79’ i el 84’, de fet, dos dels quatre canvis realitzats foren ofensius, encara que l’equip es tirara arrere: Fabrício per Álvarez i Lozano per Pablo. ¿Calia defendre un resultat que era or… amb les bandes en crisi i quatre atacants purs en l’onze? De nou, ¿què buscava Calero? Sentenciar el partit?
I la pregunta definitiva, que servix per als dos partits, en els que s’han perdut cinc punts amb els quals el Llevant estaria segon, a dos del Racing: ¿Quina necessitat hi ha de jugar a la ruleta russa en el tram final de partit? ¿Per què no s’amarren els resultats amb la mateixa prudència amb què es juga durant la resta de l’encontre?
••• Cita en l’Ateneu Marítim. Iborra, Danvila, García Nieves i Bens presenten 1909. 115 anys a contracorrent”. Serà el dimecres 18 a les 19 hores.
