“¿Per què és justament en este cantó d’un món que no vull reconéixer, d’un lloc que mai no he vist i on no tornarem jamai, on intuïsc el gran camí i em sobrevé la nostàlgia d’un temps tan irreal?”
Josep Carles Laínez ens convida, al llarg d’Alma (Ontheroad Llibres, 2024), a retrobar-nos amb les ombres de l’esperit, amb allò mai pronunciat que ens morim per pronunciar. La destructiva passió d’Alma i Atom connecta (i contrasta) amb un món apagat i violent que ja no pot, ni sap, oferir res més.
Crec que vivim temps foscos, que hi ha alguna cosa que ha deixat de brillar. No es tracta d’un desencantament fatalista, sinó més prompte d’una sensació angoixant allotjada en la boca de l’estómac com una convidada irrespectuosa i molesta. Recorde que hi hagué un temps en què sentir era més fàcil. Ara, tot és sobreestímul, rapidesa, ansietat. I tot per a ja. I després una altra cosa, un altre repte, una muntanya més. Garantit el col·lapse. Però el col·lapse és potser la llum d’una eixida d’emergència.
No sent les cadenes aquell qui no es mou, diuen. Alma relata la història de dos sers que temen la immobilitat, encara que sàpien que la immobilitat arribarà, que el temps i l’espai han esdevingut una gàbia de silenci que fa mal als ossos. La desesperació de trobar el sentit d’una vida potser invivible crida a cada pàgina. Breu i certera, Alma fa mal, però acarona al mateix temps, perquè dolor i tendresa, sabem, poden conviure en un mateix conte.
Un món de bloqueig s’alimenta d’indiferència. De voluntats adormides. Al fons del dolor, almenys, queda l’instint. L’instint de buscar, de tornar a sentir, de tornar a pensar. De retrobar la llum vetlada. Em deia Laínez que lamentava que, jove com soc, percebera ja eixa capa amarga que cobrix el món últimament. Jo pense que seria lamentable, precisament, no adonar-se’n, deixar-se estar com una fulla en el riu, sense conéixer la pertorbació. M’estalviaria, potser, ansietats, però perdria alguna cosa important: l’atenció, la capacitat d’observació.
Alma és una novel‧la incòmoda. Com un espill sense distorsió. Com la vida, de vegades. Però no hi ha res a lamentar. És millor llegir. Sempre.
Presentació d’Alma en El Imperio de Russafa (València) © El Imperio
Ontheroad, 2024
80 pgs — 17,95€
