‘Protocols notarials i indumentària’, la nova exposició de l’Arxiu del Regne de València

by | 19/11/2024

Els dots permeten conéixer l’evolució de les robes aportades per les dones al matrimoni
Temps de lectura: 2 minuts

L’exposició Protocols notarials i indumentària explora la relació entre documents notarials i vestimenta i estarà oberta en el vestíbul de l’Arxiu del Regne de València fins al 28 de febrer de 2025, de 9:00 a 14:30 hores. En ella es donen a conéixer l’àmplia col·lecció de cartes dotals que alberga l’Arxiu, un tipus d’escriptura notarial que arreplega la institució del dot al llarg del temps. Això els convertix en documents únics per a conéixer l’evolució de la indumentària valenciana al llarg de la història, complementant i enriquint altres fonts com pintures, gravats, escultures o peces ceràmiques.

Cal destacar que l’Arxiu del Regne de València, un dels millors arxius d’Europa, conserva un fons notarial molt important, conformat per 17.410 protocols notarials des del segle XIII fins al segle XX. La gran quantitat d’estos documents respon a l’auge que la professional notarial va anar adquirint en la societat urbana valenciana al llarg dels segles, amb col·legis notarials constituïts des de mitjan segle XIV a València i altres ciutats rellevants com Xàtiva, Oriola o Castelló de la Plana; o en confraries, a soles o amb altres oficis, com a Morella o Alzira. Així, el treball diari dels notaris, reflectit en les escriptures i documents que conformen els protocols notarials, són documents que ens permeten conéixer la vida de la societat valenciana en les seues diferents facetes.

Les cartes dotals o documents de bodes són escriptures públiques en les quals es relacionen tots els béns que aportava la dona al matrimoni com a dot. És un document que inicialment era utilitzat sobretot per la noblesa, comerciants i llauradors acomodats. En concret, durant els segles de vigència del Dret Foral Valencià, en el qual el sistema econòmic matrimonial era la separació de béns, les cartes dotals reflectixen la institució jurídica de l’aixovar o dot valencià, que es correspon amb el dot del dret romà, i que és un conjunt de béns que la dona o un altre en el seu nom, entregava al marit al temps del matrimoni o després de celebrat este per a ajudar a sostindre les càrregues familiars. Després dels Decrets de Nova Planta es va implantar el sistema castellà de societat de guanys, pel qual cada cònjuge adquiria la mitat del que guanyava l’altre durant el matrimoni. No obstant això, a pesar de la derogació del Sistema Foral Valencià, en la pràctica els dos règims matrimonials van coexistir durant molts anys.

El dot estava compost principalment per les robes d’ús de la nóvia, roba de la casa, algun moble i diners. En este sentit, partir de les descripcions arreplegades en les cartes dotals es poden determinar no solament els teixits, colors, tipologies, guarnicions o preus de cada època sinó també el reflex del canvi de les modes. A més, a través del seu contingut es poden analitzar també altres factors econòmics i d’interrelacions geogràfiques o comercials, que incidixen en l’ús d’uns teixits o altres per a abaratir costos o per a aportar prestigi a les persones que porten determinades peces.