En l’any 79 una erupció volcànica del Vesuvi va sepultar les ciutats romanes de Pompeia i Herculà. La catàstrofe no només va preservar els edificis davall una espessa capa de cendres, sinó també les restes dels seus habitants, i l’estudi dels seus ossos ha proporcionat dades sobre la seua dieta, com les publicades en l’article “High-resolution dietary reconstruction of victims of the 79 CE Vesuvius eruption at Herculaneum by compound-specific isotope analysis”, en la revista Science Advances, resultant d’un gran estudi encapçalat per la Universitat de York i que ha comptat amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La recerca s’ha basat en l’anàlisi dels ossos de dèsset víctimes de l’erupció procedents d’Herculà i ha revelat els aliments que consumien eixes persones i en quines proporcions. Per a abordar el tema, en l’estudi es va procedir a aïllar aminoàcids específics del col·lagen i adeterminar les proporcions de varietats, o isòtops, d’àtoms de nitrogen i carboni. Eixos isòtops es poden rastrejar fins a aliments específics. Gràcies a este mètode els investigadors poden saber d’on provenen les calories consumides i el resultat és que, en general, aquells romans seguien una dieta molt rica en oli d’oliva i marisc.
Com ja se sabia, l’oli d’oliva va ser pres pels romans en enormes quantitats i en este cas constituïa almenys el d12% de les calories que es consumien a Herculà. Estos resultats refermen el que expliquen algunes fonts històriques que indiquen que el romà mitjà consumia uns vint litres d’oli cada any i que este aliment va ser una de les fonts de greix més importants en la dieta romana. De fet, les olives van ser un producte àmpliament cultivat al llarg de tot l’Imperi romà i van ser exportades en forma d’oli per tot el Mediterrani. L’oli no era només un condiment, sinó que era un ingredient en si mateix que proporcionava molta energia.
L’anàlisi ha aportat també sorpreses, com que la gent d’Herculà menjava molt de marisc, especialment en comparació amb els actuals habitants del Mediterrani. Aproximadament una quarta part de les proteïnes que consumien procedien de la mar, quasi el triple que en la dieta mediterrània moderna. Alhora, gràcies a les restes de plantes i animals trobats en el jaciment, els arqueòlegs han pogut saber que els habitants d’Herculano consumien forment i mill. També s’alimentaven de llentilles, faves, cireres, bresquilles i olives, a més de setanta tipus de peixos i mariscos procedents de la badia de Nàpols.
Finalment, l’estudi mostra que hi havia diferències en l’alimentació segons el sexe: les dones d’Herculà menjaven menys grans i cereals que els hòmens i consumien més productes animals (ous, carn, lactis), així com fruites i verdures cultivades localment. Els hòmens, per la seua banda, ingerien més peix i marisc.
En darrer terme, els autors de l’estudi apunten que la dieta dels habitants d’Herculà pot no ser representativa de l’antiga Roma en el seu conjunt, atés que és possible que la gent que va viure en esta ciutat situada en la rica badia de Nàpols, envoltada d’un fèrtil sòl volcànic i prop d’un port important al qual arribaven mercaderies procedents de tots els racons del Mediterrani, tinguera una dieta singularment rica i diversa.
Ossos trobats en els coberts marítims d’Herculà
