L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia acull des de hui l’exposició temporal Fadrines, que al costat d’un documental interactiu, és el resultat del projecte d’investigació sobre la solteria femenina quan la norma social era casar-se i tindre fills. L’essència d’esta exposició és el viatge d’estes feministes intuïtives dels anys 40 i 50, que van dir no a un matrimoni basat en la desigualtat i que van iniciar un camí identitari des de l’estereotip a la plenitud. La mostra respon a com serien les seues vides tenint en compte l’entorn social que les mirava de reüll i com es van construir des d’eixe marge que era la solteria. Lluny de lectures desdenyoses o de llàstima Fadrines mostra la diversitat de trajectòries de vida de dones solteres enfront del monòlit del model hegemònic.
Una de les comissàries de l’exposició, Isabel Álvarez, explica que “l’exposició és una instal·lació metafòrica, que reflectix els resultats de la investigació. L’estructura central poderosa, intimidant i observadora representa la norma heteropatriarcal, i els mòduls circumdants són les solteres, que malgrat estar separades de la norma emeten una llum pròpia”. Per la seua banda, el director de L’ETNO, Joan Seguí, subratlla que esta exposició “s’ajusta molt bé a la missió del museu: fer memòria confrontant històries oblidades i promoure la reflexió i el coneixement; esta mostra és una pedra més del que anem sabent de nosaltres mateixos per a conéixer-nos més i ser una millor societat”. Finalment, el diputat de Cultura, Paco Teruel, destaca que “amb este projecte, L’ETNO torna a eixir-se del clàssic per a donar visibilitat i fer-nos pensar sobre aspectes de la nostra societat que passen a vegades desapercebuts; el museu ha treballat en este projecte els últims quatre anys, és un plat, per tant, cuinat amb calma i el resultat així ho demostra”.
Al costat de la mostra pot vore’s també Fadrines. Que la vida només és casar-se?, un documental interactiu, un webdoc, que arreplega filmacions, fotografies animades, il·lustracions i veus de les protagonistes. El webdoc no presenta una única direcció de visionat. L’aplicació permet moure’s per un bon número recursos audiovisuals per tal que l’usuari puga construir el seu propi itinerari, en tots casos constituït per un conjunt de confluències que han sigut les vides de soltera. Per a contar estes experiències de vida, el disseny de l’espai expositiu genera un discurs narratiu a partir de peces artístiques i objectes singulars que funcionen com a recurs metafòric per a il·lustrar diferents estats i condicions de solteria. Alhora, cites literàries, personatges cinematogràfics, vídeos i fotografies ens acosten a les dones solteres des de mirades més plurals, sense deixar de recordar-nos l’estretor de la norma que les ha fetes habitar en els marges.
Tant l’exposició com el webdoc són un exercici museogràfic que naix del treball de camp i la investigació sobre la solteria femenina duta a terme en L’ETNO i publicat en el número 8 de la Col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana. En el projecte han participat multitud de perfils professionals que abasten des del camp patrimonial, la investigació o la creació artística. En concret en la producció del projecte han participat: Isabel Álvarez i Raquel Ferrero en el comissariat, Kumi Furió i Rosa Bou en el disseny gràfic i de sala, Arlette Olaerts en la fotografia, Nuria Riaza en les il·lustracions, La Zafirina en la dramatització i Bressol Produccions en el webdoc.
