“A Carvalho le rondó el recuerdo de que en aquel cementerio estaba enterrada una vieja gloria del mismo club, uno de aquellos jugadores cuyas hazañas eran tan inventadas como reales, dentro de una leyenda áurea imprescindible también para las creencias menores”.
—Manuel Vázquez Montalbán: El delantero centro fue asesinado al atardecer
Alçat l’any 1867 en un extrem del vell Poble Nou de la Mar de València, el Cementeri del Cabanyal és un oasi de pau entre el tràfec de la gran ciutat. Encapsulat entre edificis universitaris, un poliesportiu i una llarga avinguda de densa circulació, el modest fossar del Camí del Cabanyal guarda alguns dels secrets més interessants de la València de l’últim segle i mig. Així, entre els seus silenciosos carrers el caminant ociós es troba, per exemple, amb els mausoleus de Marià Benlliure o l’actriu Amparo Guillén, el recordatori als caiguts en les guerres del Rif i el panteó dels Robillard, nissaga essencial en la vida de la frontera marítima de la ciutat. I també, clar, amb una abundant colònia de mites del llevantinisme.
En espera de la futura repatriació i inhumació de les restes del fundador del Llevant FC, José Ballester Gozalvo (qui va expressar, abans de morir en l’exili, el seu desig de ser soterrat en el cementeri del Cabanyal), bona part dels llinatges essencials en la primera època de la història del Llevant es troben ací, a pocs metres de distància: és el cas dels exjugadors i expresidents Rafael Peset (secció tercera-eixample) i Alfonso Pallàs (secció dreta) i de Víctor Ballester Gozalvo, Fardatxet, cofundador i notable migcampista del club, qui reposa en el panteó general.
La secció tercera del fossar és, segurament, la que abraça una major càrrega simbòlica per al llevantisme: en un nínxol de família trobem la sepultura de Juan Puig Tamarit, una de les personalitats més importants de la història del club: futbolista entre 1919 i 1939, capità etern i entrenador entre 1935 i 1943 (i, amb posterioritat, a la campanya 49/50). No lluny de Puig descansa per a l’eternitat el porter Rafael Ripoll, amo i senyor de la porteria granota a finals dels cinquanta.
En les seccions quarta i quinta podem localitzar les tombes d’altres tres personatges significatius. Es tracta de dos campions de la Copa de l’Espanya Lliure i un enyorat president: Francisco Tarí (jugador del Gimnàstic en les temporades 35-36 i 36-37, cedit al veí marítim per a la disputa de la Copa); Pasqual el Pato Botella, elegant futbolista que debutà en les files llevantines en 1936 i qui, més enllà d’una etapa en el Real Madrid, desplegà tota la seua carrera futbolística en el Llevant; i Ramón Victoria, màxim mandatari del club entre 1989 i 1994 i president d’honor fins a la seua mort en 2009.
Foto portada: Juan Puig a l’inici de la seua carrera | 2a: el Pato Botella.
