L’emotiva pel·lícula L’àvia i el foraster (2024), òpera prima del pegolí Sergi Miralles i única pel·lícula valenciana en valencià actualment en cartellera, conta en realitat la història de diversos forasters: la mateixa iaia, que va ser forastera a París en la postguerra; el net, que és foraster a Manchester i ha tornat durant uns dies al seu poble natal; i un pakistanés, que és foraster en eixe mateix poble, Alcalà de la Serra. Els tres s’estimen el seu lloc de naixement i la seua cultura i tracten de transmetre’ls als altres, tot i que, alhora, també s’estimen el lloc i les persones que els han acollit, en una simbiosi d’afectes no exempta de dificultats i dilemes, però que és l’essència de la vida mateixa. Al remat, cadascun d’ells tria –o es veu obligat a triar– el seu propi camí, però, a diferència d’altres personatges, sempre ho fan des de la generositat i des del bé no només individual, sinó també del bé d’aquells que els envolten.

Al llarg de la seua història, el València CF ha acollit milers de forasters, de més prop o de més lluny, en l’equip, el club o la massa social. Notòriament, un el dirigix des de fa una dècada, el seu propietari Peter Lim, que, ben per contra, ni decidix des de la generositat, ni des del bé comú d’aquells que envoltem la seua propietat, ni té cap interés a estimar-se el lloc i les persones que l’han acollit. A molts els semblarà normal: açò no és una emotiva pel·lícula sobre dilemes morals en un poblet valencià, sinó un gran negoci global que mou milers de milions d’euros; qui paga mana i prou. Però no ens enganyem, el futbol és molt més que això. També és emotivitat, també és generositat, també són afectes i també és mirar pels qui t’envolten i compartixen uns símbols amb tu: l’escut, l’estadi, l’equip, els colors, els jugadors, els triomfs, les derrotes, les alegries i els patiments, una història col·lectiva…

I això és el que es viurà este dissabte a les 18:30 hores a Mestalla, amb desenes de milers d’aficionats –i centenars de milers a casa– animant, impulsant, remant, pregant perquè el València guanye al Girona. Allà també tenen un foraster molt notori, el seu entrenador Míchel, però la seua actitud ha sigut ben diferent a la de Lim: ha actuat des de la generositat i l’estima extrema pel lloc d’acollida. Segur que això ha ajudat als seus extraordinaris i excel·lents resultats esportius. I qui no vullga entendre això, que s’aparte del futbol i es dedique a invertir en altres negocis. Que respecte la il·lusió, l’emoció i la dignitat dels que així ho entenem i ho hem viscut des de fa moltes més dècades.