El Museu Valencià d’Etnologia, L’ETNO, ha inaugurat l’exposició El viatge de Fantasia. De la paraula al producte, una proposta que convida a descobrir com han evolucionat els relats fantàstics al llarg de la història, des de la transmissió oral fins a la literatura, la indústria audiovisual i la intel·ligència artificial. La mostra, que es podrà visitar fins a octubre de 2027 al Centre Cultural La Beneficència de València, analitza també la importància de la imaginació en la construcció de les identitats culturals.
Comissariada per Gemma Lluch, catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de València, juntament amb l’equip tècnic del museu, l’exposició convertix la mateixa Fantasia en protagonista i narradora del recorregut. L’acompanyen tres personatges simbòlics: la Saviesa, els Ajudants i la Fàbrica, que representen les diferents etapes de transformació de les històries populars.
El viatge comença amb els contes transmesos de generació en generació i continua amb els grans recopiladors europeus, com Giambattista Basile, Charles Perrault i els germans Grimm, així com amb la figura fonamental d’Enric Valor en la preservació de les rondalles valencianes. Posteriorment, aborda la conversió dels relats en productes culturals de consum massiu i la uniformització de les seues múltiples versions tradicionals.
La mostra incorpora també una sala dedicada a la intel·ligència artificial, amb 300 imatges generades digitalment, i diversos objectes procedents dels fons del museu. Entre les peces exposades destaquen una flauta del músic Dani Miquel i materials utilitzats pel desaparegut contacontes Llorenç Giménez, cedits per la seua família.
Els artistes valencians Miguel Hache i Roseta Fuster participen en el muntatge amb diverses intervencions visuals. També hi té presència la iniciativa Espanta la por, amb personatges com l’Home del Sac, la Bubota, el Caro i el dimoni. Amb esta proposta, L’ETNO reivindica la fantasia com un patrimoni cultural viu, capaç de connectar generacions i d’ajudar-nos a comprendre la societat, alhora que planteja una reflexió sobre els efectes de la mercantilització i les noves tecnologies en la creació i transmissió dels imaginaris col·lectius.











