Després d’haver estat encovat per les muntanyes, esquiu com les raboses durant tres setmanes del maig del 39, Modest torna al poble: enyorava a Silvina i a Lena, Bru i Teresa, els seus fills, l’essència cítrica del sabó de Silvina, l’olor d’espart i garrofes de sa casa, de la resina del menut obrador on treballa, l’olor de la palla de l’estable, l’olor de serradura, la simètrica disposició de les lligones i altres ferramentes penjades al corral, les llesques de fusta, les eines de fuster.

Ell no ho sap, no ho sap ningú, però just al cap d’un any el faran pres; desapareixerà de tots i de tot, deixarà família i poble per a sempre. Ara, en la primavera de 1939, encara té la guerra al bescoll i el desig de sexe, així, tot junt, en estrany maridatge. Ha tornat de les muntanyes perquè ell mai ha fet res del que s’haja d’avergonyir ni penedir, que no té delictes de sang, que caram! Portarà una vida discreta al poble, això sí. I res de política. Però el seu lloc és amb els seus, que la muntanya és lloc de feres i de bestioles, i les nits són fredes i llargues com un dia sense pa…

Modest ja es troba a casa. Silvina està contenta, el mira de reüll. Els majors, Lena i Bru, estan a escola, la menuda dorm… Silvina, mira’t: la primavera t’ha esclatat en el cos i tens desig d’home. Hui, més pròpiament, és el mascle per qui demanes, així, amb totes les lletres. L’home primari, el salvatge. Tu estàs molt femella, hui. Esteu a l’estable els dos. Has posat brosta a Benaurat, Silvina, i mires descaradament el cos de l’home, un cos esplèndid. Sí, li’l mires amb desvergonyiment. Estàs obertament descarada. Fas una ullada al seu entrecuix. Ell t’ha vist i reacciona. L’estàs excitant, està armat, verga erecta. El vols prompte, ja. Necessites el seu escalf, la força de l’embranzida. Estàs excitada, Silvina. Et despasses dos botons de la camisola. Has deixat les mamelles a l’aire, amples i negres els mugrons. Te’ls toques. Modest observa com et toques. Està suat. Acluca els ulls. Benaurat bramula, Silvina, i li passes la teua mà pel llom, vas a la culata i baixes la mà, Silvina, pel cos de l’animal, que està quiet, que gira el coll, que et mira amb ulls bovins. Modest està quiet també, a un metre de tu, Silvina. Es despassa el botó de la cintura del pantaló, se’l lleva. Està encés. Va cara a tu, Silvina, que t’has gitat sobre el muntó de palla seca, ulls mig tancats, trau oblic de gata. Obris les cames. Tens el sexe banyat. Crides a Modest amb un crit demanador. Alces els braços, els baixes, et toques el cony, gemegues. Benaurat torna a bramular. T’has despassat tots els botons, Silvina, i el teu cos delerós és completament nu. Modest es gita sobre ell i et penetra. Tu tornes a gemegar de plaer. Benaurat bramula, Modest t’obri els braços, te’ls immobilitza i continua penetrant-te, sospira, remuga. Gemega ell, gemegues tu i, ja cap a la fi, sents la força de l’orgasme, Silvina. Ell ejacula, mira el teu cos de sirena, Silvina. Modest et somriu: Amor, quina olor tan dolça fan els teus pits de magrana…