L’economista i històric valencianista Ernest Sena i Calabuig ha mort a València als 80 anys. Nascut al barri de Russafa en 1946, Sena va desenvolupar una llarga trajectòria professional entre València i Barcelona, vinculada a l’economia, les finances i les institucions públiques, però també va tindre un paper destacat en el valencianisme polític i cultural de les últimes dècades del franquisme i la Transició.

Format inicialment en estudis mercantils a València, es va traslladar a Barcelona, on es va llicenciar en Ciències Econòmiques, Polítiques i Comercials en 1974. Durant aquella etapa va treballar en el servici d’estudis de Banca Catalana, en el grup Catalana Occident, en Serveis d’Economia i Sociologia i com a responsable de la secció d’economia d’El Correo Catalán.

La seua implicació pública, però, havia començat molt abans. En els anys 60 va formar part dels sectors més actius d’Unió Democràtica del País Valencià (UDPV), una de les organitzacions que intentaren reconstruir el valencianisme polític durant el franquisme. Després de tornar a València en 1974, es va reincorporar a la direcció del partit fins a 1977.

Precisament aquell any va ser un dels principals impulsors de Valencia Semanal, setmanari d’informació general que va aparéixer en desembre de 1977 amb una orientació democràtica, autonomista i valencianista. Sena va promoure el projecte i va exercir de conseller delegat de l’empresa editora. La publicació, que arribà a editar 120 números fins a 1980, es convertiria en una de les experiències periodístiques més significatives de la Transició valenciana.

En 1978, amb la constitució del Consell del País Valencià presidit per Josep Lluís Albinyana, Sena es va convertir en el primer director general d’Economia de l’administració preautonòmica valenciana. Paral·lelament, va dirigir durant anys el Servici d’Estudis de la Borsa de València.

La segona gran etapa de la seua carrera es va desenvolupar a Catalunya. En 1993 va assumir la direcció general de l’Institut Català de Finances, el banc públic de la Generalitat, que va dirigir fins a 2004. L’any següent va ser elegit síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, responsabilitat que va exercir fins a 2011.

En els últims anys Sena havia continuat vinculat a iniciatives socials i al debat econòmic i polític. La seua mort desapareix una figura singular d’aquella generació que, des del valencianisme democràtic dels anys 60 i 70, va participar en la construcció de les noves institucions de l’autogovern i va mantindre durant tota la vida una intensa vinculació amb el País Valencià.