La banda valenciana de folk metal Curial acaba de publicar el senzill “Els amants de la Murta”, una nova composició que combina la contundència del metall amb la inspiració en la història i les llegendes valencianes. La cançó ja està disponible a les principals plataformes digitals i s’acompanya d’un videoclip oficial gravat especialment per a l’ocasió.
Segons explica el grup, “Els amants de la Murta” està basat en uns fets reals ambientats a la vall de la Murta, a Alzira, a començaments del segle XX, narrats per l’àvia d’un dels membres del grup. Tot i que el títol pot suggerir una història romàntica, la banda advertix que la cançó amaga una metàfora que va molt més enllà d’un relat amorós convencional i que convida l’oient a descobrir-ne el desenllaç a través de la música i les imatges del videoclip.
Amb este nou llançament, Curial continua consolidant una identitat artística molt marcada, en què el folk metal esdevé un vehicle per recuperar episodis històrics, personatges i paisatges valencians. El grup, que l’any passat publicà el disc Veus sense nom, torna a demostrar la voluntat de construir un imaginari propi a partir de les arrels culturals del país.
Curial està format per Sergio Garay (Veu, sac de gemecs, tarota i flabiol), Pablo Albelda (Bateria), Jorge Llorca (Guitarra i veus), Salva Tomás (Guitarra) i Josep A. Raya (Baix) i la gravació, mescla i masterització de la cançó s’han dut a terme als Fireworks Studios. El videoclip, dirigit per Luis Costa, reforça el caràcter narratiu de la peça i contribuïx a recrear l’atmosfera misteriosa que envolta aquesta història ambientada en un dels paratges naturals més emblemàtics de la Ribera. Així, després d’haver-ne avançat la interpretació en directe en alguns concerts, el senzill veu ara finalment la llum i amplia el repertori d’una formació que continua guanyant presència dins de l’escena del metall en valencià.
LLETRA
La història que hui contaré va tindre lloc al 1900, un bell amor desafià un pare usurer.
Ell era un jove batxiller, de bona lletra i pocs diners, donava classes a la filla d’un arrosser.
Prompte entre els dos joves va sorgir l’espurna que encendria angoixa i patiment.
En saber-ho el pare el va fer fora, i sa filla entre gemecs li implora.
No podia suportar la traïció i el pecat i a la filla tancà a la casa de la Murta,
va manar “Que d’allà mai no surta. A cap gendre he d’acceptar, si profit no he de guanyar”.
Aquell amor, tot i prohibit no va ser presa de l’oblit, la Vall fou el bressol d’aquell amor clandestí.
Totes les vesprades ella l’esperava, baixa d’amagades cap als camps.
Perque allà, a la Murta pujava, cada dia, ploguera o tronara,
i així els dies van ser anys mentre aquells dos amants, la vida es van jurar
i amb decisió i fermesa l’arrosser va enfrontar amb franquesa: “Tard o prompte ha d’acceptar que amb sa filla em vull casar”.
La desesperança va envair el jove, que el rifle de caça va agafar.
I furiós, cegat per la venjança, es trobà un cosí de bona fama, la massacre va evitar, i els amants ajudà
i així acaba la història, que llàgrima furta, el relat dels Amants de la Murta,
un amor en llibertat que ningú els pogué negar.
