La revista Caràcters ha publicat el número 104 amb un dossier central dedicat a la poeta d’Oliva Àngels Gregori, una de les veus més reconegudes de la poesia contemporània. El volum, editat per la Universitat de València, reunix diversos articles i un text autobiogràfic de l’autora per a oferir una mirada plural sobre la seua obra i la seua activitat cultural. Així, coordinat per Francesco Ardolino, el dossier presenta una panoràmica de dos dècades de trajectòria poètica i institucional, amb un text introductori que recorda que Gregori ha publicat diversos llibres de poesia, ha impulsat festivals arreu del domini lingüístic valencià/català i és membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El primer article, “Una forma de la felicitat”, d’Enric Sòria, construïx un retrat personal i literari de la poeta, on repassa els seus inicis amb Bambolines i destaca l’evolució cap a una poesia més complexa i fonda, sense perdre l’espontaneïtat inicial. El text també subratlla la seua energia com a promotora cultural i el paper central de la Poefesta d’Oliva en la difusió de la poesia.
A continuació, M. Àngels Francés signa “Àngels Gregori, o sobre com fer surar les pedres”, un article centrat en la dimensió de gestora cultural. Francés analitza la manera com Gregori ha combinat creació poètica i activisme literari, des de la direcció de festivals fins al seu paper en institucions com el PEN Català o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, així com la comissaria de l’Any Estellés.
Meritxell Matas, en “Cada paraula necessita el seu paisatge”, proposa una lectura de la poètica del viatge en l’obra de Gregori. L’article resseguix els llibres de la poeta per mostrar com els desplaçaments, especialment entre Oliva i grans ciutats, construïxen la seua identitat literària i emocional.
Per la seua banda, Laura Lázaro-García, amb “Àngels Gregori i la ciutat”, aprofundix en la relació entre l’escriptura de la poeta i l’espai urbà, analitzant la presència de ciutats com Nova York, Barcelona o Oliva en els seus poemes i interpretant la metròpoli com un espai de llibertat, desig i memòria personal.
Alhora, l’esmentat Francesco Ardolino firma “El domini de l’ocre”, una lectura centrada en el llibre Jazz, on examina l’evolució formal de la poeta, el pes de les referències literàries i l’ús d’estructures breus com a nucli del seu llenguatge poètic.
Finalment, el dossier es tanca amb “Per què escric?”, un breu text autobiogràfic de la mateixa Àngels Gregori, on reflexiona sobre l’escriptura com a forma de llibertat, de preguntes i d’ordenació del caos del món.
En definitiva, amb este conjunt d’articles, Caràcters oferix una visió coral d’una autora que ha combinat amb intensitat la creació literària i la gestió cultural, i que s’ha convertit en una de les figures més actives i visibles de la poesia valenciana actual.
