Este dissabte 31 de gener vora 180 torres, talaies i talaiots de la Mediterrània s’encendran de manera simultània en el marc de l’Encesa pels Drets Humans 2026, una acció coordinada que combina la reivindicació patrimonial amb la denúncia de les vulneracions de drets en les rutes migratòries. La convocatòria inclou localitats valencianes, balears, catalanes, aragoneses, murcianes, andaluses, asturianes i també de països del nord d’Àfrica com el Marroc o Tunísia i de l’Orient Mitjà, com el Líban o Palestina.
A València, al llarg dels anys s’ha incrementat la participació, des de la pionera torre de Moraira, que fou la primera a encendre’s. Així, hi ha hagut enceses a localitats com Rossell, Orpesa, Vila-real, Borriana, Teulada, Llutxent, Dénia, Pedreguer, Petrer, Carrícola, el Verger, Elda, Monòver, Saix, el Pinós i Guardamar del Segura, entre altres, la majoria a càrrec dels centres d’estudis locals i comarcals, però també organitzades per altres entitats com Amnistia Internacional. Enguany, els centres d’estudis tenen previstos punts d’Encesa a Pedreguer, Teulada, el Verger, Guardamar del Segura i Gandia. En algunes localitats més s’ha intentat aconseguir els permisos, però hi ha hagut governs municipals que els els han denegat.
Segons expliquen les entitats organitzadores, l’acte manté el doble format que ja s’ha consolidat en edicions anteriors. Al migdia està prevista una primera lectura del Manifest de l’Encesa 2026, acompanyada d’enceses de fum, mentre que a la vesprada se celebrarà una segona lectura seguida de l’encesa de bengales de foc. Esta dinàmica permet visualitzar la connexió simbòlica entre diferents punts del territori, recuperant el sistema històric de comunicació visual entre torres de guaita.
En concret, el manifest ha estat preparat en conjunt pel Fons Mallorquí de Cooperació, el Fons Menorquí de Cooperació i el Fons Pitiús de Cooperació, que han destacat la llum col·lectiva com a gest de memòria, protesta i esperança per defensar una Mediterrània de vida, acollida i drets humans innegociables, atés que, segons l’Organització Internacional per a les Migracions, durant l’any 2025 com a mínim 2.186 persones han perdut la vida o han desaparegut durant la travessa per la Mediterrània cap a Europa, tot i que podrien ser moltes més. El text denuncia l’enduriment de les polítiques migratòries i alerta que aquestes mesures incrementen la perillositat de les rutes i la vulnerabilitat de les persones migrants.
A més de la dimensió reivindicativa, l’Encesa incorpora una vessant de posada en valor del patrimoni defensiu mediterrani. Les torres, talaies i talaiots, molts dels quals presenten problemes de conservació, són utilitzats com a espais de sensibilització i com a elements visibles d’un paisatge històric compartit. En este sentit, l’organització subratlla que una part dels objectius de la iniciativa és reforçar la consciència social sobre la necessitat de protegir eixe patrimoni. Cal dir, sobre això, que l’Encesa va nàixer a Mallorca l’any 2016 com una proposta educativa per a recuperar les antigues xarxes de comunicació visual entre torres, però amb el temps la iniciativa s’ha ampliat i s’ha convertit en una acció coordinada de caràcter mediterrani, amb la participació d’entitats com l’Institut Ramon Muntaner, Amnistia Internacional i diferents fons i federacions d’instituts d’estudis, entre elles la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià.
L’edició de 2026 consolida esta expansió territorial i reforça el paper de l’Encesa com una de les principals accions coordinades de sensibilització pels drets humans vinculades a la Mediterrània. L’encesa simultània de torres i talaies es presenta, així, com un gest col·lectiu de memòria, denúncia i reivindicació, amb l’objectiu de mantindre el focus públic sobre una de les principals crisis humanitàries del context europeu actual.
