Ha mort als 80 anys el catedràtic i historiador Antoni Riera i Melis, nascut a Sant Llorenç des Cardassar el desembre de 1944, una figura de referència en els estudis de l’edat mitjana a les Illes Balears i en l’àmbit de la Corona d’Aragó. No debades, al llarg de la seua trajectòria, Riera va combinar una gran profunditat arxivística amb una visió global del comerç, l’economia i la societat medievals, amb una quinzena de llibres, més d’un centenar d’articles i capítols i fins a catorze tesis doctorals dirigides, deixant un llegat que seguirà inspirant noves generacions de medievalistes.
Després d’estudiar a la Universitat de Barcelona, on va fer la tesi doctoral davall la direcció d’Emilio Sáez, Riera es va especialitzar en el comerç i l’economia del Regne de Mallorca i la seua relació amb la Corona d’Aragó entre els segles XIII i XIV. Ja des dels seus primers treballs va investigar temes com els aranzels, la circulació de productes i la planificació econòmica a Mallorca entre 1298 i 1311, i, entre les seues publicacions més rellevantsm hi ha La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV (1986) o ‘Un regne dins en la mar’: estudis sobre l’economia, la societat i la fiscalitat de Mallorca a la baixa edat mitjana (2019). Estos treballs van destacar l’èmfasi de Riera en la relació econòmica entre l’illa i la Mediterrània occidental, mostrant com les estructures comercials i duaneres del Regne de Mallorca eren clau per a entendre les seues potencialitats dins de la Corona d’Aragó.
Però les seues recerques no es limitaren al comerç i l’economia mallorquina, sinó que des del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, en el qual treballà durant dècades, també desenvolupà altres dos grans línies d’investigació: d’una banda, la relativa a l’abastiment, el consum, els canals de distribució i la carestia de cereal, amb obres cabdals com Crisis frumentàries, iniciatives privades i polítiques públiques de proveïment a les ciutats catalanes durant la baixa edat mitjana (2013) o Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana (2017); i, d’una altra banda, els treballs relacionats amb la història de l’alimentació, en la qual va ser un dels grans pioners en l’àmbit de la historiografia medieval de la Corona d’Aragó, amb nombrosos articles i capítols i llibres de síntesi com Alimentación, sociedad, cultura y política en el Occidente Medieval (2021).
No debades, el seu discurs d’ingrés com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans -del qual va ser vicepresident entre el 2005 i el 2009- va parlar de Senyors, monjos i pagesos: alimentació i identitat social als segles XII i XIII (1997). Alhora, va impulsar la coordinació i divulgació d’estudis sobre figures medievals nuclears, com Francesc Eiximenis o Jaume I, i va participar en l’edició de nombrosos llibres de cuina catalano-valenciana baixmedieval, com el Llibre de Sent Soví (2014), el Llibre d’aparellar de menjar (2015), el Llibre de totes maneres de potatges (2017) o el Llibre del coc (2018)
La seua mort suposa la pèrdua d’un referent per a la historiografia medieval balear, catalana i de la Corona d’Aragó, però el seu llegat acadèmic, amb articles, monografies, coordinacions, llibres i la direcció de nombroses tesis doctorals -d’investigadors com ara Flocel Sabaté, Josep Fernández Trabal, Jaume Aurell, Enrique Cruselles o Lluís Tudela– continua viu i alimentarà noves aproximacions a l’edat mitjana mediterrània.
