Dins del panorama literari valencià, enguany torna a sonar la crida dels Premis Lletraferit, convocats per l’editorial Llibres de la Drassana i que ja estrenen la seua VIII edició corresponent a l’any 2025. En concret, des de la seua creació l’any 2018, els Premis Lletraferit han tingut tres modalitats bàsiques: el Premi Lletraferit de Novel·la, adreçat a narrativa adulta, el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil o Novel·la Gràfica, i el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana, un guardó dedicat al reconeixement d’una trajectòria literària. En les dos primeres categories les obres presentades han de ser originals, inèdites, en valencià, i arribar a un mínim de 20.000 paraules en la novel·la i a una extensió de 15.000 a 45.000 paraules en la novel·la juvenil o 64 pàgines en la novel·la gràfica. Tots els premiats reben una estatueta dissenyada per l’escultor Jaume Chornet i la seua obra és publica posteriorment per l’editorial Llibres de la Drassana, un dels moments literaris més esperats de l’any.
No debades, ja en les primeres edicions guanyadors com Carles Fenollosa amb Narcís o l’onanisme (2018) o Guillermo Colomer amb L’últim dels valencians en el Premi Lletraferit de Novel·la, i Tono Fornes o Ivan Carbonell per Les aventures del capità Boira a Eivissa i Formentera i El traficant de nits en el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil respectivament, van marcar una clara línia d’expectatives al voltant de la qualitat literària i del compromís lingüístic dels guardons. A continuació, l’autèntic fenomen literari que va suposar el premi de 2020, Noruega de Rafa Lahuerta, va fer dels Lletraferit un dels guardons més preuats i decisius de la narrativa contemporània en valencià, com han confirmat les següents obres que s’han alçat amb el guardó, com ara Càndid de Miquel Nadal (2021), Mireia de Puri Mascarell i Els inútils d’Andreu Sevilla (2022) o la recent És naufragi de Magda Simó (2024).
Alhora també han significat un veritable revulsiu en el camp de la novel·la juvenil, amb obres guardonades de gran impacte com La Casa Invisible de Carme Cardona (2020), El diari de Laia de Sergio Hernández i Toni Caballero (2021), La tempesta de Sant Joan d’Óscar Mora (2023), o, especialment, Aitana Torrent, caçadora d’espantacriatures, d’Alfons Pérez Daràs (2022), que ja han llegit milers i milers de lectors jóvens i no tan jóvens. Igualment, també cal destacar el reconeixement públic que es fa a figures clau de la cultura valenciana com Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent, Paula Bonet, Ferran Torrent o Rodolf Sirera.
Quant a la dotació, el Premi Lletraferit de Novel·la compta enguany amb 6.000 euros, estatueta i publicació; el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil o Novel·la Gràfica oferix 2.000 euros, estatueta i publicació; i per al Premi de Cultura Valenciana no hi ha quantitat econòmica estipulada, però sí reconeixement simbòlic i visibilitat en la gala que conclou els premis, amb l’estatueta corresponent i l’homenatge en una gala que es celebrarà a la ciutat de València a mitjan desembre. El termini per a presentar les obres originals a les dos primeres categories és fins al 17 de novembre de 2025, segons les bases completes dels premis, que es poden trobar ací.
L’impacte que han tingut els Premis Lletraferit fins ara va més enllà dels guardons en si: han funcionat com un motor que anima la creació literària, afavorixen la producció en valencià i amplien el mercat de lectors en la nostra llengua. Un any més, els Premis Lletraferit 2025 tornaran a ser una oportunitat per a qui vullga deixar empremta literària, per a qui vullga fer-se escoltar en valencià i per a qui crega que el futur de la literatura valenciana depén tant de noves veus d’excel·lència com del respecte per la llengua, la història i la cultura que les sustenta.
