Són unes coquetes menudes i redones, singulars, amb un forat al mig, típiques del Comtat, l’Alcoià, la Vall d’Albaida, la Safor, la Marina, l’Alacantí o el Vinalopó.  Cal fregir-les amb bona cosa d’oli per les dos cares, pràcticament com si foren bunyols, i convé menjar-se-les encara calentes, acabadetes de fer. Es gasten també com si foren pa, amb alguna classe de companatge, bàsicament saladures o embotits, i també alguns guisats de tomaca. També hi ha qui les fe dolces, adobant-les amb mel o sucre en traure-les de la paella, i llavors ja es convertixen en unes postres.

L’escriptor Josep Piera, que és de Beniopa, a la Safor, tocant a Gandia, en parla en el seu llibre Els arrossos de casa:

Quan s’acosta l’hivern climàtic, digam pel novembre, comença el temps de les coques. Les primeres, simplíssimes, són les coques fregides, d’ascètica i vetusta austeritat, que se solen fer els dies plujosos i freds. Les coques fregides, o coques del forat, segons he sentit contar a ma mare, les feien a casa, quan a casa es pastava el pa i quan, a causa de la molta pluja o del fred, les dones no podien anar a coure’l al forn; damunt –deia ma mare–, com els homes no eixien a la terra, se’ls havia de donar de menjar a taula. Si hi havia farina, o si la farina ja era pastada per al pa, aleshores es feien les coques fregides amb oli, a la paella, dites del forat per tenir un buit al centre, com un melic foradat, més o menys a la manera com es fan els bunyols. Aquestes coques feien, és clar, de pa; i es menjaven com a pa –pa fregit–, acompanyades de sardines de bota fregides, o d’embotits, o saladures, a la brasa. Es regaven de bon vi i servien d’esmorzar i de dinar de migdia alhora.

A l’Alt Palància també en fan, sense forat, i en diuen bollos a la sartén o bollos fritos.

Ingredients (4 racions)

500 g de farina de força, 25 g de rent, oli d’oliva i sal.

Preparació

Abans de tot dissoldrem el rent en tres quarts de got d’aigua tèbia i, en acabant, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem mig got d’oli, un pessic de sal i l’aigua del rent i ho anirem remenejant i pastant sobre el mateix marbre. S’ha de pastar i fényer com si fora un pa; si cal, hi afegirem una mica més d’aigua o de farina. Quan ho tindrem ben pastat en farem una bola i la deixarem tovar un parell d’hores en lloc tebi, tapada amb un llenç.

En haver tovat, en farem boletes de la grandària d’una anou o d’un ou xicotet, les xafarem amb la palma de la mà i, amb els dits, en farem un forat al centre. Seguidament posarem bona cosa d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc. Quan l’oli estarà calent hi posarem una coqueta (o les que hi càpien) i les fregirem. Les tombarem i, en daurar-se lleugerament (li han d’eixir unes bambolletes), les traurem i en posarem de noves, i així fins que s’acabaran.

Cal menjar-se-les acabades de fregir perquè gelades ja no estan tan bones. Si no ens les hem de menjar tal com van eixint de la paella, caldrà posar-les en un plat i tapar-les amb un tovalló per tal que es conserven una miqueta calentes.

Variants

Hi ha qui les fa sense forat. Es poden menjar soles o amb alguna classe de recapte: embotits, saladures (anxoves, sardines de bota fregides, capellanets torrats), sardines fregides, llomello amb tomaca, pimentó amb ceba, botifarra amb poma i pinyons, espencat, espinacs bollits i sofregits amb pinyons, etc.

(En el cas dels guisats hi ha qui els posa per damunt directament, i llavors preferix de no fer-ne cap forat).

Hi ha també qui les fa dolces, amb sucre o altres classes de dolços, tradicionals o moderns, de manera que, en traure-les de la paella, se’ls pot afegir mel, sucre, arrop, confitura, crema de cacau, etc.

Per la seua banda, els bollos a la sartén de l’Alt Palància es preparen de la mateixa manera, però no porten forat. I també es poden salar o ensucrar.

.Foto de portada: Siena Botella

Coqueta fregida amb pebrera roja i ceba

Coqueta fregida amb botifarra, poma i pinyons

.