El passat mes de juny el Monestir de Santa Maria de Valldigna, a Simat, va ser escenari d’una nova sessió del cicle de divulgació d’història medieval que organitzen conjuntament el Grup Harca i la Mancomunitat de la Valldigna, amb el suport de la Generalitat Valenciana. En esta ocasió, el protagonista va ser Juan Vicente García Marsilla, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, que impartí una conferència titulada “Una explosió de colors i extravagància. Com vestia realment la gent a l’edat mitjana?”, dedicada a explorar les vestimentes i les modes de l’Europa i la València baixmedievals. Ara, la seua intervenció es pot vore íntegra en YouTube, de manera oberta i gratuïta, a través del següent enllaç, facilitat per la Mancomunitat de la Valldigna:
García Marsilla oferí un recorregut apassionant per les robes, les modes i els costums de vestir de la València baixmedieval, posnt l’accent en com la manera de vestir dels valencians i valencianes dels segles XIV i XV no era només una qüestió pràctica de protecció contra el fred o de comoditat, sinó també un llenguatge social i simbòlic que permetia expressar identitat, jerarquia i poder. En concret, a partir d’una anàlisi detallada de fonts documentals com inventaris, ordenances municipals i testaments, el professor mostrà com les peces de roba formaven part essencial del patrimoni familiar i eren objecte de regulació estricta. La ciutat dictava lleis sumptuàries per a controlar l’excés de luxe i evitar que les classes mitjanes imitaren l’aristocràcia, però sovint la realitat superava les prohibicions i s’imposava clarament la voluntat de lluir. Els teixits nobles, com la seda, els brocats i els velluts, eren senyal inequívoc de riquesa i prestigi, alhora que els colors vius tenien també un significat social i polític.
D’altra banda, la xarrada també destacà la importància dels gremis i de la potent indústria tèxtil valenciana, que convertiren la ciutat en un referent mediterrani pel que feia als teixits i les robes. La circulació de modes procedents d’Itàlia i del món islàmic enriquia un vestuari que combinava influències diverses i que servia per a projectar una imatge cosmopolita. També es referí al paper de les dones, tant en la gestió dels armaris com en la construcció de la imatge familiar, i a l’ús de la indumentària en cerimònies, festes i rituals col·lectius. En definitiva, Juan Vicente García Marsilla acabà destacant, a través de diversos exemples sorprenents i extraordinaris que connecten amb el nostre present, que la història de la roba és també la història de la societat: un espill de les tensions entre classes, del desig d’ascens social i de la voluntat constant de diferenciar-se a través de l’aparença.
Una conferència que, com les altres conservades en l’usuari de Youtube de la Mancomunitat de la Valldigna, ja suma més d’un miler de visualitzacions i que continua disponible per a tots aquells interessats en les darreres recerques realitzades en la història medieval del Regne de València i la Corona d’Aragó.
