El Bayesian, Mr. Ripley i Patricia Highsmith

by | 29/08/2024

El naufragi del Bayesian deixa set víctimes, entre elles dos magnats, i un fum de preguntes incòmodes
Temps de lectura: 3 minuts

El diumenge, en la prèvia del Llevant, Pau Martínez vinculà a Mr. Ripley amb la tragèdia del Bayesian, el megaiot afonat a l’est de Palerm, un naufragi sorprenent, ple d’incògnites, amb set víctimes, entre elles dos magnats i el seu advocat. Jo també pensí en Ripley i la seua creadora, Patricia Highsmith. Ho confesse.

Dies després que un temporal sembrara de devastació i naus embarrancades les idíl·liques cales de Formentera, les previsions meteorològiques en la badia siciliana de Porticello eren adverses. Però no alarmants per a un cúter de 56 metres d’eslora, amb tota la tecnologia del món, degué pensar el seu capità, el neozelandés James Catfield. Les mànegues de mar, de totes maneres, ho canvien tot. En qüestió de minuts poden convertir un temporal dur de 35 nucs en una situació huracanada, que puja el vent a 80. És puntual, però amb la força de la mar desbocada, pot aplegar a ser incontrolable encara que tingues dos motors de 1.000 cavalls, com el Bayesian. Sobretot si es cometen erros concatenats, segons el primer diagnòstic dels constructors del vaixell. Els germans Cefalú, que ho presenciaren tot des de terra, digueren que la situació crítica durà de 10 a 12 minuts. Uns quants testimonis més veren desaparéixer el vaixell, entre la tromba d’aigua i el vent. També identificaren una bengala. Devia provindre del bot.

Porticello, tot i el seu atractiu turístic, encara té una potent indústria pesquera, amb una dotzena de grans barques i un centenar de menudes. Unes quantes isqueren al rescat, tot i les condicions de la mar. Algunes de les andròmines que trobaren surant en aplegar al lloc del naufragi costaven més que tota una barca de les seues. El Bayesian estava valorat en 30 milions. No hi havia, però, rastre de supervivents, segons comprovà el primer en arribar, el capità Börner.

I és que el Bayesian no estava a soles en la badia. Tenia molt a prop la goleta Sir Robert Baden Powell, de 42 metros. El seu capità, Karsten Börner, coneixia la predicció i tenia en alerta a la seua tripulació des de les 3 de la matinada, esperant la tempesta. En observar l’augment de la velocitat del vent, Börner feu igual que tots els armadors que s’havien trobat atrapats en la caldera de Formentera: posar màxima potència contra la força del vent, per a ajudar l’àncora a mantindre l’estabilitat i la posició… i esperar que passara el tornado. Què succeí, mentrimentres, en el Bayesian? La investigació de la Fiscalia de Sicília haurà d’aclarir-ho. El cuiner fon trobat mort entre les aigües, però les altres sis víctimes pareix que mai aplegaren a eixir dels camarots. Eren Mike Lynch i la seua filla Hanna, de 18 anys; Jonathan Bloomer i la seua esposa Judy, i l’advocat Chris Morvillo i sa muller Nada. La declaració de Bloomer, president de Morgan Stanley, havia sigut decisiva per a que Lynch i Stephen Chamberlain quedaren absolts per frau en la venda multimilionària de la seua empresa Autonomy a Hewlett-Packard. El creuer pel Mediterrani era, de fet, una celebració per la sentència. 36 hores abans del naufragi, Chamberlain fon víctima d’un atropellament, mentres feia running al nord de Cambridge.

Com els veïns de Porticello, Börner també viu desaparéixer el Bayesian. I el seu primer oficial. I tots els tripulants. Ningú donava crèdit. A les 4:06 se n’anà a pico, de proa a popa. 16 minuts havia durat la tensió. El capità de la goleta llançà a l’aigua la llanxa auxiliar i rescatà els supervivents, que havien pujat a un bot, entre ells Charlotte i el seu bebé Sophie, dramàticament perduda durant uns segons entre les ones. També Angela Bacares, armadora, esposa de Lynch, mare de Hannah.

La història del Bayesian convida a la sospita i l’especulació. La dramàtica realitat ens regala els ingredients per a una gran novel·la negra. La investigació, potser, dictaminarà si la realitat supera la ficció. Mentrimentres, sempre és bon moment per a tornar a Highsmith. I per a recordar que la mar sempre exigix humilitat extrema. I a voltes, ni encara així.

Foto portada: el Bayesian; 2a: captura de Google Maps amb la localització del naufragi; 3a: goleta Sir Robert Baden Powell

Felip Bens (El Cabanyal 1969) és escriptor i periodiste. Té publicades les novel·les Toronto i El cas Forlati i altres llibres com 110 històries del Llevant UD, Dones e altri, València al mar o La cuina del Cabanyal.

Et pot interessar

El ‘Western’ valencià

El ‘Western’ valencià

Bicorp recorda un Oest salvatge però autòcton. La Piscina era la fita gastronòmica que feia inoblidable el viatge

La frontera banal

La frontera banal

Fronteres, estrangeria, Verne i Rodoreda des de la ciutat suïssa de Ginebra

El somriure de Kamala

El somriure de Kamala

Hauríem d’estar contents amb Kamala? Perquè somriu? Perquè és dona, negra i jove?