Mark Zuckerberg ha parlat i ha dit, després de reunir-se amb Donald Trump, que retirarà els mecanismes de control de continguts de la seua xarxa social Facebook.

La notícia ha sigut rebuda pels mitjans de comunicació tradicionals amb una estranya alegria. Per a estos, la decisió del primer rei Mides d’internet vindria a demostrar el que sempre han denunciat: l’anarquia d’unes xarxes en les quals la informació corre sense control, camp sembrat per a la difusió de mentires (fake news) difoses sense escrúpols per grups desaprensius disposats a influir en l’opinió pública i dirigir-la d’acord amb els seus foscos interessos.

Com ha celebrat alguna capçalera rellevant, la decisió de Zuckerberg ha deixat als mitjans de tota la vida com a únics garants de la qualitat informativa, tenint en compte els seus propis protocols de control, sostinguts gràcies a una ètica professional a la qual sí que estan sotmeses les notícies que publiquen. Les xarxes, han sentenciat, no difonen notícies, sinó continguts (?). No és el mateix dir que dir bé.

Però, per a molts, l’argumentari, més que una raó per al descrèdit d’estes plataformes digitals, sembla més prompte una patada avant per part del periodisme tradicional, que no aconseguix recuperar la seua situació de preeminència en un context social que li ha perdut el respecte.

La solució del periodisme a esta crisi no passa per encapçalar campanyes de propaganda contra els enemics, sinó per recuperar la confiança d’una ciutadania que, per molt que es propague eixe argument, no el percep ja com el cerber de la veritat. Més prompte el veu com a còmplice privilegiat d’un joc d’interessos ideològics/polítics amb càrrec a les arques públiques.

Mentixen les xarxes socials? Per descomptat. Però no sempre i ací està el problema. Encara que el fenomen mereix un anàlisi més profunda, podríem dir que, més que mentir, difonen veritats a mitges o veritats interessades. Però, en este sentit, el ciutadà mitjà ha comprés que qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra.

Els mitjans tradicionals recuperaran la confiança de la ciutadania el dia que demostren de manera inequívoca el seu compromís amb eixa veritat que diuen defendre o ser-ne garants. Per descomptat, ningú està lliure d’equivocar-se. Ningú dubta tampoc que, enfront de la crisi de fe en la qual han caigut les democràcies occidentals, girar la mirada de la ciutadania cap a un espai de sana (i crítica) moderació és francament difícil. Però la missió es torna tasca impossible mentres els mitjans no reconeguen la seua part de culpa en el seu propi deteriorament. Mentrestant, Zuckerberg continuarà anant a la seua, que és protegir el seu negoci.