Fa poc estava en un bar amb uns amics i, a certa alçada de la nit, quan ja havíem fet forat a uns entrepans, una panderola va eixir de la cuina i es va plantar davall la taula. Ens vam alçar i el cambrer vingué corrent, va fer broma acusant un amic d’haver-se-la portat de casa, la va xafar i la xutà darrere de la barra, com si mai no haguera existit. Em va recordar l’Edicte de Nantes.

(Potser és una miqueta frívol pensar en l’Edicte de Nantes davant una panderola, però el cap va a la seua).

El 1598, després dels desastres de les guerres de religió, Enric IV de França va signar l’Edicte de Nantes, que autoritzava la llibertat de consciència i de culte als hugonots establits en la nació. Tot plegat, sembla més lloable que la maniobra del cambrer, no tant per l’ampliació de les llibertats, com per la voluntat de calmar les coses, que era la seua principal comesa. No debades es va conéixer com un edicte de pacificació.  L’episodi de la panderola em recorda el primer article, que diu:

“En primer lloc, que el record de tot allò que ha passat d’una i altra banda després del començament del mes de març de 1585 fins a l’adveniment de la Corona, i durant els disturbis anteriors i en ocasió d’ells, romandrà extint i oblidat, com si no haguera passat”.

L’edicte buscava posar pau. El cambrer va exercir més prompte la seua llibertat de fer els ulls grossos. Per tant, no ens va oferir cap compensació a manera d’invitació o descompte, ja que això hauria equivalgut a admetre que havia passat alguna cosa (en concret, una panderola). Era un politicastre.

Parlant de politicastres, més de la mitat dels votants dels Estats Units d’Amèrica han agranat davall la catifa la brossa de Trump, qui no obstant l’ha airejada a la vista de tots. El futur president és culpable de 34 delictes, però com si res. Durant uns dies, la seua brossa va ofegar l’esfereïdora catàstrofe de València, que no pot romandre extinta ni oblidada. El primer que es va fer davant els fets: dir que allò que havia passat no havia passat, és a dir, que l’AEMET no havia avisat. Però va avisar. Ara llig que els afectats pel terratrémol de Llorca rebran finalment les ajudes —o bona part de les que els en faltaven— tretze anys després de la tragèdia. Fins quan farem com qui no veu?

Portada © Jean Murdock