Ja ens agradaria ser criatures de ponderada lucidesa i llibertat salvatge, d’humanisme sòlidament bastit sobre una piràmide de coneixements i codis culturals transparents. Però, en compte d’això, ens adiu abans el diagnòstic expressat per Roberto Bolaño en Putas Asesinas (Anagrama, 2006) quan diu que som “monos ateridos de frío que contemplan el horizonte desde un árbol enfermo”.

Valdria afegir que no ens mouen bells ideals, sinó el motor d’explosió de la por i la ràbia, que no hem completat el pas del mite al logos, que ens embadalim amb ombres i que no hi ha sirena ni simulacre als quals siguem immunes si ens complau el soterrani límbic. Que ens fem palmes satisfets al melic i que alcem el bastó quan ve algú a posar-nos en dubte.

Ací votem a Elon Musk i ací ens posen calents les tecnodictadures del pensament fort; estem disposats a matar i a morir en l’arena digital per l’Esplendor i la Glòria de la Internacional Papanates, aquella brillant expressió amb què Quim Monzó despullava la política de principis del segle XXI, i xuplem ben fort del cascall del xupó digital.

I contra això què podem fer? Res de grandiloqüent, potser. Però sí que hi ha aquelles esperances menudes, discretes i esmolades, que escapen a l’ull omniscient i s’esgolen entre les files dels clients, un terme que a hores d’ara pot substituir el de ciutadans amb perfecta tranquil·litat.

A aquella raça lúcida pertany l’obra del filòsof Javier López Alós (Alacant, 1976) i el físic i escriptor Vicent Botella i Soler (Gata de Gorgos, 1985) Per què pensem el que pensem? Manual contra el soroll i la mentida (Lletra Impresa, 2024). El text despulla i explicita el nostre sistema de raonament fins a fer-nos sentir vertigen. Ens exposa als successius biaixos i les successives fal·làcies en què se sustenten les quatre certeses amb què ens cobrim les vergonyes i palesa els trucs de prestidigitador que ens amenacen.

I tot i ser un text seriós, ben documentat i de provada solvència, és alhora llegívol i clar, sustentat en exemples valuosos del camp de les ciències socials, la política o la publicitat. Té aquell to seré i amigable del consells que ensenyen però no boneguen. I sobretot és útil. Imprescindible en realitat per a qualsevol que vullga obrir els ulls, ni que siga per a constatar la tenebra que els rodeja.