En el cor de l’hivern, quan el calendari gregorià ja ha acomiadat gener, València s’il·lumina amb els colors de la primavera lunar. La Gran Cavalcada de l’Any Nou Xinés ha esdevingut, en la seua breu però intensa història des de 2012, un dels esdeveniments de diàleg intercultural més rellevants del sud d’Europa. I l’afirmació no és cap exageració, ja que amb una mitjana de 25.000 visitants els últims anys, se situa com la tercera Cavalcada d’Any Nou més visitada del territori europeu, per darrere de les de Londres i Madrid. I de fet, ja rivalitza amb altres cavalcades més antigues en la ciutat, com la del Ninot.
La jornada comença amb una fira a la plaça de l’Ajuntament. A la caseta de l’Institut Confuci es repartixen més de 5.000 calendaris personalitzats, on els cal·lígrafs convidats per l’entitat escriuen el nom amb caràcters xinesos. També hi ha exhibicions, sobre tot d’arts marcials, i tasts de menjar. De vesprada, vora les 17:30 hores, des del carrer Pelai s’inicia la ja tradicional desfilada, que fusiona Orient amb Occident. El Ball del Drac i del Lleó, símbols de força i bona sort, exhibicions de taichi i wushu, així com una desena llarga de carrosses sumen vora un milers de persones desfilant. La dolçaina i el tabalet i una colla de dimonis, que fa un xicotet correfoc, aporten la valencianitat de l’esdeveniment.
La desfilada de València també té un so únic: la batuxina. La sorprenent idea del director de l’Institut Confuci, Vicent Andreu, fusiona els ja coneguts tambors de la batucada amb les melodies i percussions tradicionals xineses. L’empresa de Manises Nova Percussió dissenyà una sèrie d’instruments, com el tambor de so greu, el tambor baix i la timbaleta, amb característiques especials per aconseguir afinar-los al so específic per a la música tradicional xinesa. Són els ingredients de la banda sonora particular d’una manera, també única, d’entendre com se celebra l’Any Nou Xinés lluny de la Xina.
El recorregut, pels carrers de Xàtiva i Marqués de Sotelo fins arribar a l’Ajuntament, finalitza amb parlaments i focs artificials, que en definitiva també són trets culturals que unixen Xina i València. La Gran Cavalcada de València ens parla, en última instància, del que ocorre quan una ciutat abraça una tradició com a pròpia. València no es limita a tolerar una celebració considerada exòtica o aliena, sinó que l’abraça, recreant-la, i l’enriquix i convertix en un espai compartit de goig col·lectiu. És el soroll festiu d’un diàleg que, com el mateix Any Nou Xinés, promet renovació i prosperitat compartida per a tots els valencians, vinguen d’on vinguen.
I enguany se celebrarà el dissabte 14 de febrer, amb el mateix programa que tots els anys: Fira a la Plaça de l’Ajuntament des de les 11:00 i Gran Cavalcada des de Pelai a les 17:30 h.
Fotos: Francesc Fort
