M’agraden els espais que recorden una cova. La pedra nueta, la fusta, la llum tènue. Són llocs que permeten allunyar-se cap a dins, sempre més cap a dins, com si t’escabussares en aigües profundes. Així és El Muelle. I et convida a entrar sense paraules, que és el millor que un lloc pot fer per tu, com si et diguera: “Ja el posaràs tu, el relat. Únicament, passa”.
Presentaven allà El cuento animado (Nórdica, 2024), prologat i editat per Puri Mascarell, una captivadora antologia de relats amb animal. Nosaltres també som animals, però ens n’oblidem amb certa freqüència, i per això el circumstancial de companyia, que en realitat vol dir amb animal no-humà.
Tinc en ma casa molts animals que hi viuen. Hi ha el meu gos, que ja és major, i que, més que guardar la casa, la preserva i la recorre, com un senyor feudal.
Hi ha les abelles, sobretot enguany, que les oliveres estan plenes de flor.
Hi ha els gats, que són animals de tot el món i de ningú, que són de tots els colors i tots bells i molt estètics i silenciosos.
Hi ha les abelles, sobretot enguany, que les oliveres estan plenes de flor. Les abelles munten unes festes meravelloses. Fan molt de soroll i treballen com a boges, amb les potes plenes de pol·len. Jo sempre dic que és com si dugueren calfadors de ballarina grocs, excèntriques elles. I mai no m’han picat.
Hi ha els pardals. Molts i de moltes classes. Tenen residència en tots els arbres del jardí i beuen de l’aigua del gos, i prenen banys de terra en els testos. Són com la banda sonora de les hores. El millor dia de l’any és quan arriben les oronetes.
El cuento animado parla de Cordera, de Peludo, de Sancha. D’eixos sers que compartixen entorn amb nosaltres i amb els quals no sempre sabem entendre’ns. Què diu de nosaltres la nostra forma de relacionar-nos amb els altres animals? Quines conseqüències té l’oblit de la nostra condició? Quina és la clau de la vida de l’animal humà? Jo crec que observem massa poc els animals que ens envolten. No fem les pauses necessàries per a escoltar-los, per a mirar-los als ulls, per a tractar d’aprendre’n alguna cosa.
Una vegada vaig llegir un acudit colpidor. Parlava de tots els estats mentals d’equilibri i alegria que molts tardem anys a aconseguir, moltes voltes ajudats per psicòlegs, psiquiatres i altres terapeutes del cos i de l’ànima. Era més o menys com: “Eres capaç de dormir sense pastilla? Eres capaç de respirar profundament i calmar els nervis? Vius en el present? Et sents ple i sense ansietat? Enhorabona, ja eres igual de llest que el teu gos”.
