Déu ens guarde de la literatura juvenil prescrita pels departaments didàctics. Déu ens guarde de les obres prefabricades amb panells de pladur ideològic que avorrixen per igual els autors i els lectors captius. Particularment Déu ens guarde de la superstició de no fer comprar llibres perquè són cars i al despatx hi ha uns quants exemplars desventrats de… del que siga, estan disponibles i a qui li importa.
Cada any és igual. La planificació de lectures en Valencià de Secundària és una cerimònia melancòlica en què llancem burocràtiques palades de terra sobre el cos present de la literatura. Per a començar, amb un sospir d’afectada consciència social, acceptem que no vagen a comprar-los a les llibreries perquè 12 euros al trimestre, mire vosté, obriran un insalvable avenc de classe i veges tu què fem amb això. Tirem amb el que hi ha, i el que hi ha són títols de fa quinze anys en què estil, interés i model lingüístic són qüestions menors davant el fet lluminós que són debades. Un triomf del sistema no hi ha dubte. Kumbaià, senyor, oh, kumbaià!
Quan els entreguem a l’alumnat, inevitablement estan fets malbé, en falta algun, profe el meu està ratllat, este ja l’he llegit. I així devaluem encara més l’objecte llibre. Els privem del fet educatiu d’anar a una llibreria o a una biblioteca, de mirar, de posseir el seu propi volum, triar-lo, sentir-lo seu, buscar-li un lloc en casa, retrobar-lo amb els anys, inaugurar alguna cosa pareguda al vici o la passió, donar-li el valor que ara no té.
En acabant, el compungit docent baixarà a la sala de professors i es creuarà amb els companys de castellà al costat de la màquina de café. Engolirà saliva i beuratge en comparar les lectures: ells trien sobre el conjunt de la literatura universal, desacomplexadament, liberalment, lúbricament diríem si no fora perquè ens juguem l’expedient. I nosaltres, bé, nosaltres receptem el sermó del dia, dos culleradetes abans d’anar a dormir: este va sobre este-tema-important, este altre parla-d’açò-que-t’interessa. I el marcador de la derrota creix majestuosament.
Potser el docent proposarà obrir la llista i fer comprar llibres nous. Argumentarà, infeliç, que el catàleg de narrativa valenciana té peces extraordinàries, des dels clàssics fins a les darreres novetats. Que el ventall d’editorials no s’esgota en… I que no cal acudir a registres aliens per a… Si té sort el miraran amb llàstima. Si no, li llegiran la cartilla com si fora un orat.
Entretant, continuarà l’amorós castic a l’alumnat i la biblioteca punitiva seguirà avortant lectors.
