Arnau Giménez és un dels referents de la música valenciana en valencià. Després d’aconseguir grans èxits amb La Gossa Sorda i Zoo, ara, amb Mireia Matoses (Pupil·les), Ana Rajadell i Toni Fort Pollet, forma part de Malifeta, un dels grups que més fort pega en l’actual escena valenciana. Mentres couen a foc lent el seu segon treball, prompte els podrem vore en concert la nit del 8 d’octubre en la Sala 16 Toneladas de València, dins de les jornades El Valencià en Llibertat, organitzades per la Delegació del Govern a València i el Comissionat 50 anys d’Espanya en llibertat.

Comencem la conversa amb Arnau i no podem evitar preguntar-li com ha sigut arribar a convertir-se en un dels artistes que han fet possible el gran esclat de la música en valencià. “Podria dir-te que ha sigut un camí molt sacrificat, però alhora,  personalment, jo ho he disfrutat molt”, assenyala l’artista. Però… com ha sigut el seu camí fins ací? “Vaig començar d’adolescent, tocant amb els col·legues i fent-ho en valencià sense cap pretensió. Vam començar tocant en garitos per a 30 persones i he acabat tocant davant de 40.000 persones en llocs on mai hauria imaginat arribar. Trobe que ha sigut un camí divertit i profitós”. No obstant, el cantant reconeix que ha sigut un afortunat: “Sé que desgraciadament la majoria de músics que canten en valencià no han tingut tanta sort com jo”.

Si l’escena musical en valencià ha experimentat nombrosos canvis en els últims anys, també ho ha fet la situació social i política. Preguntat sobre el tema, Arnau Giménez pensa que els reptes són els mateixos de sempre: “La nostra llengua i la nostra música s’enfronten al mateix repte a què s’han enfrontat sempre, que no és més que el de sobreviure amb dignitat i amb alegria si pot ser”. En este sentit, per al cantant, la música i la cultura juguen un paper fonamental per a transformar la societat, especialment en contextos adversos: “Tenint en compte que no tenim a favor ni el poder polític, ni el poder econòmic ni el poder mediàtic, només ens queda la carta del poder popular”. A més, afig que “som una llengua underground i, per tant, tenim una música underground, i ens toca resistir”.

Una de les principals temàtiques que tracta Malifeta en les seues cançons és la llibertat sexual i la lliure elecció per tal que cadascú siga qui vol ser. A este respecte, preguntem a Arnau com veu l’onada reaccionària que veiem cada dia, on els discursos masclistes acaparen el protagonisme, i com s’ho fa un grup per parlar sobre temes seriosos amb un to festiu: “La veritat és que fa una miqueta de por tota esta onada masclista i reaccionària, que sembla que té molt de poder actualment. Nosaltres, que fins ara hem sigut un grup més festiu que reivindicatiu no podem negar que tenim uns valors que estan a favor de la diversitat sexual i del feminisme i en contra del feixisme i del racisme. Donada la situació actual i sabent que la cultura és una arma poderosa, ens hem de posar les piles i volem clavar més canya en els pròxims passos que fem com a grup”, respon.

Les lletres de Malifeta estan plenes de referències a la gastronomia, el sexe, la festa o les ganes de disfrutar de cada instant de la vida. Si Malifeta fora una recepta… quins ingredients tindria? Per al seu cantant, Malifeta és com un plat d’arròs: “Si Malifeta fora un plat, els seus ingredients principals ingredients serien l’arròs, la tomaca, la tonyina de sorra, els fesols de careta, els fesols de desfer i els fesols de la peladilla. I, per acabar-ho d’adobar, una miqueta de pebre negre”, ens respon Giménez.

Per últim, li preguntem sobre l’horitzó del grup i el nou disc que està en camí: “Estem gravant i publicarem un disc amb el qual estem molt contents, i que és prou diferent del que hem fet fins ara”. En este context, explica que prompte hi haurà novetats:  “Ara estem centrats en el nou projecte, del qual sabreu coses en breu”. De moment, comenta, el grup, que començà mentres els seus integrants el compatibilitzaven amb altres projectes musicals, encara està en procés de creixement. “Volem el que volen tots els grups: que ens escolte més gent, aconseguir fer més concerts i que això ens done per a pagar a la gent que treballa amb nosaltres. I si, després de tot, ens ix un sobresou per als membres del grup, això ja seria fantàstic i meravellós”.

‘El valencià en llibertat’, unes jornades en defensa de la música en valencià

Els actes commemoratius del 9 d’Octubre acolliran enguany unes jornades especials, que tindran per protagonistes la cultura valenciana i al valencià. La programació, impulsada per la Delegació del Govern a València i el Comissionat 50 anys d’Espanya en llibertat del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica del Govern d’Espanya, se celebrarà ells dies 7 i 8 d’octubre. El dimarts 7 d’octubre tindrà lloc una taula redona en el Claustre del Palau del Temple, en la Delegació de Govern, en la qual participaran els músics valencians Vicent Torrent (Al Tall), Eva Dénia, La Maria i Joan Amèric, que debatran sobre el passat, present i futur de la música en valencià.

El dia 8, la vespra del Dia del Poble Valencià, se celebrarà una gran nit de concerts en la Sala 16 Toneladas de València (C/ Ricardo Micó, 3), que començarà a les 18:30 h i s’allargarà fins a la matinada. La vetlada, presentada per la periodista Amàlia Garrigós, comptarà amb les veus d’Àgueda Segrelles, Andreu Valor, Júlia, Pep Gimeno Botifarra i Malifeta. Els concerts, tot i que seran gratuïts, requerixen de la retirada prèvia de les entrades a través d’este enllaç.