Durant unes excavacions dutes a terme en el jaciment de Metròpolis, en la regió turca d’Esmirna, els arqueòlegs han fet un descobriment poc comú: uns dos mil fragments d’estàtues de bronze, del període hel·lenístic i d’època romana, en una zona del jaciment que es creu que podria haver gastat com un antic depòsit de ferralla. En concret, el descobriment s’ha dut a terme en el marc d’un projecte finançat pel Ministeri de Cultura i Turisme, davall la direcció del catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Dokuz Eylül, Serdar Aybek.
Segons apunta Aybek, els fragments de bronze trobats possiblement van ser esmicolats per a fondre’ls i emmagatzemar-los a granel. En este sentit, l’arqueòleg ha destacat la importància que les estàtues de bronze es trencaren en trossos i també ha assenyalat que “la recol·lecció i el reciclatge d’estàtues en l’Antiguitat tardana són molt evidents en Metròpolis. Entre les troballes han aparegut diferents parts de les estàtues, com caps, ulls, dits i sandàlies“. I és que en l’antiga ciutat de Metròpolis han aparegut nombroses estructures monumentals, especialment del segle III a. C. (en època hel·lenística) fins al període romà.
A partir del segle IV, quan el cristianisme es convertí en la religió dominant en la zona, es van desmantellar estàtues de bronze d’èpoques anteriors i, segons Serdar Aybek, “encara que no disposem de proves arqueològiques que confirmen esta activitat, podem suggerir que una part important dels fragments d’estes estàtues de bronze es va reutilitzar per a encunyar monedes. Durant eixe període, en lloc de produir nous materials, els conjunts de bronze, que consistien principalment en estàtues obsoletes o danyades, van ser desmantellats pels antics treballadors del depòsit de ferralla i preparats per a la seua fosa“.
A més, a banda dels nombrosos fragments d’estàtues, durant els treballs també s’han descobert plaquetes de bronze quadrades i rectangulars que, segons apunten els arqueòlegs, podien usar-se en el procés de fosa i reparació d’este tipus d’escultures.
Esta troballa implicaria que, en la seua època de major esplendor, la ciutat de Metròpolis va poder ser un gran centre de creació o reparació d’estàtues de bronze a la regió, i que amb posterioritat s’hi practicaria el reciclatge dels materials acumulats per a donar-ne nous usos monetaris.
