Hi ha dos coses que em criden l’atenció en esta fotografia, que és, en realitat, una ampliació d’una altra més extensa de l’estudi Barberà Masip-Desfilis (que es pot vore més avall). La primera és l’estranya maniobra dels dos tramvies i la segona el que sembla ser una bastida que s’observa darrere de la Porta i Torres dels Serrans, que podria donar una pista sobre la data aproximada en què es va fer la fotografia. El que sí que és evident és que va ser presa entre els anys 1930 i 1938 com a molt, perquè és l’any en què va cessar l’activitat de l’esmentat estudi fotogràfic.
En 1927, l’Ajuntament de València havia pres la decisió de prohibir que circularen els tramvies per davall de les Torres dels Serrans al·legant que les seues vibracions podien danyar l’estructura -cosa que mai van fer amb les de Quart, supose que pensarien que estaven fetes d’una altra pasta i que no els afectaven-. En relació amb això, cal dir que en 1928 la CTFV (Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València) va canviar la numeració dels tramvies suburbans, passant a correspondre el disc 20 per a la línia a Catarroja i Silla, el 21 a Torrent, el 22 a Manises, el 23 a Burjassot i Godella i el 24 (el de la foto) a la Pobla de Farnals. I, segons les guies de l’època, la cartel·la en negre de la línia 24 que arribava fins a Massamagrell i la Pobla de Farnals es va començar a usar en els anys 30, ja que anteriorment era de color marró i en la dècada dels 40 blanca amb una banda en diagonal de color roig. Tot això confirma que la imatge està presa en la dècada dels 30.
En segon terme, la posició del tramvia pareix indicar que ve de l’actual plaça dels Furs, però no, perquè com hem vist, des de 1927 els tramvies ja no passaven per davall de les Torres i, a més, segons les guies de l’època, el seu principi i final de trajecte el tenia al carrer Comte Trénor, al costat de les Torres, no darrere d’elles. Pel que sembla, doncs, està detingut esperant que passe el tramvia que torna de la Pobla de Farnals, perquè, si ens fixem, este ja ha iniciat el gir cap a l’esquerra, és a dir, cap al carrer Comte Trénor, on mitjançant un desviament canviava de via, la posició de la ballesta i es col·locava en situació d’iniciar el trajecte. Llavors, què feia allí eixe altre tramvia? Potser es devia a un fet puntual, com unes obres en la calçada, una avaria o alguna incidència que el va obligar a situar-se allí? Ací ho deixe.
Respecte a la que sembla ser una bastida en la part posterior de les Torres, bé poguera correspondre a les obres de condicionament del monument, per a acollir part dels quadres i tapissos del Museu de Prado, i en este cas estaríem parlant de finals de l’any 1936. A penes feia quatre mesos del colp d’estat del general Franco i, davant el perill que el Museu del Prado o la Biblioteca Nacional foren objectiu dels bombardejos feixistes, el Govern de la República va ordenar el trasllat de les obres del Prado a València. El Col·legi del Patriarca i les Torres de Serrans van ser els llocs triats per a refugiar les seues valuoses col·leccions, de manera que la recentment creada Junta de Defensa del Tresor Artístic Nacional va ser l’encarregada de planificar l’evacuació, davall la responsabilitat del llavors jove cartellista valencià Josep Renau i l’arquitecte José Lino Vaamonde.
Per a protegir els quadres es van reforçar les Torres amb noves voltes de formigó armat sobre les originals i, així, pintures de Goya, El Greco, Velázquez, Murillo, Rubens, Tiziano…, quasi mig miler d’obres mestres universals, es van depositar en una de les torres, mentres que tres-cents tapissos del Palacio Nacional estesos sobre plataformes construïdes ex professo ho feien en l’altra torre. Allà van estar fins a març de 1938, quan, davant l’avanç de les tropes faccioses, van ser traslladades a Figueres per a portar-les des d’allí a Ginebra, on van ser confiades al Secretari General de la Societat de Nacions.
I el que no es veu en la foto: l’onada de turistes capitanejats per un o una guia que, brandant un paraigües, són informats o més d’una vegada desafortunadament desinformats de les excel·lències del nostre patrimoni històric, artístic i cultural.
