Francesc-Xavier Llorca Ibi (Benidorm, 1964) és va llicenciar en Filologia Hispànica (orientació de Filologia Valenciana) en 1987 a la Universitat d’Alacant, on en 1994 va presentar la memòria de llicenciatura titulada El llenguatge mariner de Benidorm: El lèxic de la navegació i de la pesca. Doctor en Filologia Catalana en 1998 amb la tesi El llenguatge mariner de la Marina, va ser professor de Secundària des de 1989 a 2007 i actualment és professor titular en la Facultat d’Educació de la mateixa Universitat d’Alacant. Els seus camps d’investigació són el lèxic, la toponímia i la cultura popular i té diverses obres publicades entre els quals hi ha diversos referits al món mariner: El llenguatge mariner de la Marina, Llengua d’arraix. La parla almadravera valenciana, Gat vell. Dites marineres, etc.

El seu darrer llibre és Peix i sal. Història lèxica de la saladura (Universitat d’Alacant, 2024), que ha arribat en pocs mesos a la seua 2ª edició. En concret, el llibre, amb pròleg del lingüista Joan Veny, és un recorregut per les paraules que componen el lèxic valencià dels peixos salats a través dels mariners, pescadors i gent que s’hi ha dedicat. Repassa la indústria mediterrània del salat, la indústria saladora valenciana i la saladura valenciana, dins de la qual analitza un a un els productes que són objecte d’ella: la sardina, l’anxova, la tonyina, el bonítol, l’ou de bonítol, la melva, la bacoreta, la cavalla, el capellà, l’oroneta, la mussola, el gat i la moixina, el marraix, el polp, els xapats i altres saladures diverses. Finalment, aporta un vocabulari de la saladura que, tot plegat, que tots eixos sabors salats ens arriben a través de la veu dels seus protagonistes.