L’escriptora Magda Simó és la guanyadora del VII Premi Lletraferit de Novel·la amb l’obra És naufragi, tal com s’ha fet públic en l’acte organitzat per l’editorial Llibres de la Drassana i la revista Lletraferit, amb el suport de la Diputació de València, este dijous 5 de desembre en la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència de València. L’acte, conduït per la presentadora Laura Grande, ha comptat amb l’assistència de més de cent cinquanta persones, amb la presència d’autoritats de la Generalitat Valenciana, com el director general de Cultura Miquel Nadal, i de l’Ajuntament de València, com els regidors José Luis Moreno i Gloria Tello, o nombrosos membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Un dels editors de Llibres de la Drassana, Josep Vicent Miralles, ha fet un emotiu recordatori a les víctimes i els afectats per la barrancada i la riuada del passat mes d’octubre, indicant que “en l’hora de la reconstrucció, la cultura valenciana ha de jugar un paper determinant: els llibres, el cinema, la dansa, la música, el teatre o les arts plàstiques no només són l’expressió de la consciència col·lectiva dels valencians, sinó també la llum de l’endemà, la projecció del que som per damunt del fang que ens ha deixat una marca indeleble com en les tragèdies fundacionals”. D’altra banda, segons ha apuntat l’editor i president del jurat Toni Sabater, una cinquantena d’originals aspiraven als guardons de novel·la i novel·la juvenil, dotats amb 6.000 € i 2.000 € respectivament, i ha explicat que ha estat l’edició més complexa a l’hora de triar els guanyadors, ja que una bona part de les obres tenien un alt nivell literari.
La periodista cultural Magda Simó i Beltran (La Jana, 1981) ha obtingut el Premi Lletraferit 2024 amb la seua primera novel·la, És naufragi, una història de fugides, saturació, contradiccions privades i cansament vital, una narració de dones que, sense por a naufragar, trien la barca nova i només demanen bon vent. Una obra que indaga en totes aquelles ferides íntimes que tenim sense que les conega ningú i que un bon dia esclaten sense raó i, alhora, amb totes les raons del món. Simó és la segona autora que guanya el Premi Lletraferit de Novel·la, després de Puri Mascarell, que es va alçar amb el guardó en el 2022 amb Mireia, un best-seller que ha venut milers d’exemplars.
Pel que fa al Premi Diafebus, lliurat en el mateix acte, el guanyador ha estat el músic i creador de continguts Marc Balaguer (Riba-roja, 1992), amb Els Devastadors: el misteri de les Falles fosques, una història que ens retrotrau a una València steampunk en l’any 1878, on les Falles són l’última línia de defensa contra unes bèsties aberrants que estenen una infecció, en un món on la tradició és una arma i el foc representa l’esperança. La novel·la narra la història de tres jóvens, Ausiàs, Teresa i Maria, que pertanyen a una institució, Els Devastadors, encarregada de lluitar per tal que les Falles puguen celebrar-se cada any i salvar els valencians.
Es dona la circumstància que Marc Balaguer és oriünd i veí de Riba-roja, mentres que Magda Simó viu a Alfafar, dos de les poblacions greument afectades per la recent DANA, que ha sigut constantament recordada pels participants en la gala.
Els germans Rodolf i Josep Lluís Sirera, homenatjats
En l’acte s’ha atorgat també el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana, que, després d’haver estat concedit a Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent, Paula Bonet i Ferran Torrent, enguany ha recaigut en el dramaturg Rodolf Sirera (València, 1948). En paraules del periodista alcoià especialitzat en arts escèniques Manuel Pérez i Muñoz, que ha fet una lloa de la seua figura, “Sirera és un dels nostres dramaturgs més importants i des d’‘El verí del teatre’, de 1978, ha marcat tota una generació teatral valenciana. Les seues obres completes, recentment editades per la Institució Alfons el Magnànim, mostren el mosaic de veus i pensaments que l’han convertit en un escriptor cabdal que romandrà en les lletres valencianes contemporànies. La seua aportació a la nostra cultura i a la valencianitat mereixen este homenatge, que també ha servit per a recordar pòstumament el seu germà, l’escriptor, dramaturg i historiador del teatre Josep Lluís Sirera”.
