Els embolics familiars tornen a pujar-se a l’escenari de la Sala L’Horta, a Castellar, amb una comèdia protagonitzada per tres dones de dos generacions diferents -la mare, la filla i la tia-, que s’enfronten als seus records quan visiten la vella casa de poble que han heretat dels seus avantpassats i que ara han de vendre. La perspectiva de perdre l’únic llegat familiar que els queda servix com a fil conductor per a esta història poblada de personatges excessius, però molt humans, que es veuen embolicats en situacions imprevisibles, hilarants i al mateix temps molt entranyables. Escrita per la dramaturga castellonenca Núria Vizcarro i dirigida per Pau Pons, Família Normal és l’obra amb la qual la sala de Castellar-l’Oliveral acomiada la seua temporada fins al mes d’octubre. És, a més, la peça amb la qual es tanca la programació especial que durant els últims mesos ha revisitat alguns dels grans èxits de la companyia valenciana L’Horta Teatre.
Les actrius Verònica Andrés, Rosanna Espinós i Laura Pellicer són les encarregades d’interpretar sobre l’escenari esta comèdia, que se sosté en diàlegs ràpids i àcids, però en la qual afloren reflexions sobre importants preocupacions contemporànies. Família Normal parla sobre la tolerància i l’acceptació dels canvis generacions en el si del nucli familiar, i de com els més joves són hereus i responsables d’una tradició que senten que han de mantindre. En un pla més metafòric, l’obra tracta també de posar en valor, des d’una perspectiva actual, la nostra herència més genuïna; la d’una societat, la valenciana, que ha sigut venuda al turisme, a les grans superfícies i a la gentrificació durant les últimes dècades.
“Hi ha una certa connexió entre ‘Família Normal’ i ‘Horta’, la meua anterior producció per a Horta Teatre“, explica Pau Pons. “En les dos existix la voluntat de parlar de l’espai de la memòria i de la nostra pròpia tradició com a valencians. Partim d’objectes i detalls locals (una peça tradicional de ceràmica penjant de la paret o una casa de planta baixa en un poble) per a parlar en termes universals sobre la identitat de les persones i el seu sentiment de pertinença a un lloc, i sobre com la globalització i el mode de vida superficial i ràpid que portem ens allunya de la nostra memòria col·lectiva sense adonar-nos“.
D’altra banda, els actes de celebració del 50 aniversari de L’Horta Teatre, que van començar de manera imprevista en setembre de 2023 amb la concessió del Premi Nacional de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut per part del Ministeri de Cultura, culminaran el dissabte 29 de juny en la Sala L’Horta amb la celebració d’una gran gala a la qual assistiran 250 persones. “Volem que siga una festa, una excusa més per a ajuntar-se, lluny del protocol encotillat. Volem celebrar al costat de tots aquells companys de professió, responsables polítics culturals, socis de la companyia i treballadors i treballadores que en algun moment d’este llarg camí han contribuït al fet que L’Horta Teatre cresquera al llarg dels anys sense detindre mai la seua activitat”, explica Alfred Picó, soci fundador i gerent de la companyia nascuda a principis dels anys setanta.
La gala, que començarà a les 19:00 hores, estarà conduïda per la dramaturga Kika Garcelán -autora i directora de diversos espectacles de L’Horta Teatre com Bola, Horta i Toca Toca– i el mateix Alfred Picó. Ells seran els encarregats de fer lliurament de cinc guardons -esculpits per l’artista Francesc Gimeno– a persones i entitats que han sigut claus per a la companyia valenciana. Una vegada finalitzada la gala, la festa es traslladarà a l’exterior del teatre de Castellar-l’Oliveral amb una revetla per a acomiadar la jornada amb música.
