Amb l’enderrocament de les muralles en 1865, la ciutat de València es va expandir com una taca d’oli a costa de l’horta que l’envoltava. Primer ho va fer per l’oest, encara que el carrer Quart extramurs en el tram que va des del Portal de Quart fins a l’actual Gran Via Ferran el Catòlic ja tenia edificacions: a un costat els Convents de Sant Felip i de Sant Sebastià; per l’altre habitatges particulars, tallers, hostals i el Jardí Botànic. Era el camí que conduïa a Madrid per Quart de Poblet; bo, un dels camins, l’altre s’iniciava en el Portal de Sant Vicent, en l’actual carrer del mateix nom i el tram final del qual fins fa poc era conegut encara com a Camí reial de Madrid. Però detinguem-nos ací, perquè forma part de l’escenari de la fotografia en la qual destaquen tres elements essencials; a l’esquerra l’antic Convent de Sant Vicent de la Roqueta, a la dreta un edifici de 1900 existent encara, i en el centre una séquia que es correspon amb un braç de la de Favara, conegut com el de Sant Jeroni. Sabent el traçat d’esta séquia, que actualment discorre davall dels edificis existents entre la Gran Via Ramón y Cajal i el carrer Vives Liern, no li va ser molt difícil situar a Ángel Martínez el lloc aproximat des d’on va ser presa, i que jo situe a l’aparcament de l’Estació del Nord que hi ha al costat de la comissaria de policia del carrer Bailén, on, casualitat o no, hi ha unes palmeres i un grup arbori molt similar al de la fotografia.

De l’antic Convent i Hospital de Sant Vicent del segle XIII, només queda l’església i part del convent amb moltes alteracions; és de destacar el seu campanar, que juntament amb el de l’Església del Salvador, són els dos únics campanars romànics que queden a la ciutat. Si vos fixeu en ell, observareu que va ser bastament falsejat amb una estructura metàl·lica en forma de cúpula, rematada per una creu. Dubte que l’arquitecte Antonio Martorell, últim responsable de la seua restauració en 1879-1881, tinguera alguna cosa a vore. Afortunadament, este postís ha desaparegut. En l’antic convent, hui Parròquia de Cristo Rey, es van instal·lar en 1881 les monges agustines de Sant Josep i Santa Tecla, congregació religiosa amb un currículum itinerant digne d’elogi. En 1541, s’instal·len en un convent situat a l’entrada de l’actual carrer de la Corona, llavors dels Tints, justament on hui està el Centre Cultural La Beneficència; convent que van haver d’abandonar quinze anys després, en comprovar que la séquia de Rovella, que passava precisament per davant i era utilitzada pels tintorers de pells per al seu ofici, feia olor de dimonis. A més, la part posterior del convent requeia al Bordell, per la qual cosa, segons el cronista Escolano, les religioses van sol·licitar el seu trasllat a l’Església de Santa Tecla al carrer de la Mar, per tal que “no pudiessen los relinchos de aquellas yeguas lascivas alcanzar sus honestos oydos”. Van passar els segles i l’església, convertida ja en convent, era un seriós obstacle per al projecte d’un nou carrer, el de la Pau, que havia d’unir la plaça de la Reina amb el Parterre, així que les reverendes van haver de fer maletes i traslladar-se al Convent de Santa Caterina de Siena, on van romandre onze anys; en 1879 van comprar el Convent de Sant Vicent de la Roqueta i dos anys més tard s’hi van traslladar. Però no va acabar ací el seu periple, sinó en el Vedat de Torrent en el 2008, després de passar pel Seminari de Montcada en 1973 i Picassent en 1976.

I tornem a la foto: l’edifici de la dreta existix encara; es troba en el carrer Convent de Jerusalem, fent cantonada amb el de l’Ermita, un carrer que en realitat és el tram final de l’antic camí que partint des del llavors poble de Russafa arribava fins a l’ermita dedicada a Sant Vicent de la Roda, lloc on segons la tradició cristiana va ser llançat el seu cos després de patir martiri en el segle IV. L’ermita, encara que destrossada en el seu interior durant la Guerra Civil, conservava l’estructura en bon estat, però va ser enderrocada en 1949 per a construir un modern edifici de huit plantes, en els baixos dels quals es va obrir un temple dedicat al sant, que des de 1957 acull la Parròquia de Sant Vicent Màrtir.

I el que no es veu, però es deduïx: la falta de sensibilitat de certes autoritats civils i eclesiàstiques, que han contribuït a l’oblit i despersonalització d’este lloc amb una tradició mil·lenària arrelada al poble, independentment de si s’és creient o no.

Lloc des d’on està presa la foto en l’actualitat, amb la indicació del Convent de Sant Vicent Màrtir i l’edifici de 1900 encara en peu