Els treballs fets pel grup d’experts i estudiants del Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda del jaciment de València La Vella, a Riba-roja del Túria, han aportat noves dades sobre el caràcter urbà d’este enclavament de l’època altomedieval. Una ocupació que no només se circumscriu a l’època visigoda, sinó que indica que la ciutat va poder ser ocupada en el segle VIII per un assentament musulmà.
De l’1 al 19 de juliol s’ha celebrat el sèptim Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València La Vella, gràcies al conveni marc signat per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica el 2016. Un any més l’excavació ha estat coordinada per Albert Ribera, amb la direcció arqueològica d’Òscar Caldés i Josep Maria Macias, i la d’enguany ha consistit en el desenvolupament d’extensos treballs de rebaix mecànic dels nivells agrícoles contemporanis, amb la finalitat d’adequar les àrees d’excavació que s’hauran de dur a terme en els pròxims quatre anys. En concret s’ha intervingut en la plataforma intermèdia de la ciutat, just al costat de la muralla exterior i interior, que la separa del barri inferior. Esta actuació permetrà l’ampliació futura de l’àrea museogràfica i, des del punt de vista arqueològic, determinar el caràcter funcional del sector i obtindre continguts per al desenvolupament del relat històric del jaciment.
Totes les evidències trobades mostren com la construcció de la primera ciutat va estar perfectament planificada. No va ser únicament un centre militaritzat amb unes imponents muralles defensives i una urbanització en terrasses que es va adaptar, alhora que va transformar, al pendent natural de la muntanya, sinó que va anar evolucionant i transformant-se al llarg del temps en un assentament de funcionalitat més quotidiana. S’han identificat els murs de delimitació oriental i meridional d’un gran edifici de més de 28 metres de llarg, s’ha estudiat el sistema de fonamentació de la muralla exterior en este sector i s’han determinat els canals de circulació interior entre els barris de la ciutat, ja testimoniats l’any passat per una escalinata i ara per una rampa, bloquejats els dos en un període posterior, tal vegada dels inicis de la presència islàmica que comença a manifestar-se.
Una altra de les investigacions apunta a la identificació d’un possible espai residencial amb una gran ximenera al voltant de la qual s’han documentat nombroses restes de peces destinades a l’alimentació, cremades durant el procés de cocció. També destaca una elevada concentració de caragols, que reflectix el seu elevat consum. Això incidix en la idea que durant el segle VII la ciutat perdria la seua funció militar original, i, a poc a poc, es van anar ocupant els espais contigus a la muralla. A nivell material, destaca la recuperació de nombroses restes de vaixella visigoda, així com evidències cronològiques de consum que indiquen una ocupació residual, però encara per determinar, durant l’inici del període andalusí o en el segle VIII.
A pesar que la ciutat sembla abandonar-se durant el segle VIII no es descarten altres ocupacions musulmanes posteriors i esporàdiques durant el període andalusí, encara que de marcat caràcter agrícola. Quant a la fase estrictament visigoda, s’han recuperat evidències d’àmfores i de vaixella de taula procedents del nord d’Àfrica, un coll complet d’una botella de vidre, una sivella o placa de cinturó visigoda i nombroses restes de consum. L’alcalde de Riba-roja, Robert Raga, ha mostrat la seua satisfacció pels resultats obtinguts en la nova edició, “les excavacions seguixen embastant la història de les diferents civilitzacions que han passat pel nostre territori, que ens permetran crear un relat que nodrisca el futur Centre d’Interpretació Arqueològica de València La Vella, un importantíssim testimoni històrics de l’època visigoda”.