Ja es pot vore en línia la conferència que la historiadora napolitana Gemma Colesanti va oferir al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, dedicada a un aspecte de la història medieval que durant molt de temps ha passat pràcticament desapercebut: el paper de les dones en les grans xarxes comercials de la Mediterrània. Amb el títol Mujeres mercaderes en el Mediterráneo medieval. Caterina Llull, Joana y otras operadoras económicas de Valencia y la Corona de Aragón, la investigadora mostra, a partir d’una extraordinària documentació comptable, notarial i epistolar, que moltes dones no es limitaven a administrar les cases familiars, sinó que dirigien negocis, concedien crèdits, gestionaven patrimonis, intervenien en el comerç internacional i defensaven els seus interessos davant dels tribunals.
Colesanti, investigadora de l’Institut de Ciències del Patrimoni Cultural del Consiglio Nazionale di Ricerca italià, ha dedicat bona part de la seua trajectòria a estudiar les relacions econòmiques i socials entre els territoris de la Corona d’Aragó i el sud d’Itàlia. La conferència partix d’una experiència personal ben reveladora: quan, durant els anys 90, descobrí en l’arxiu familiar dels Requesens un llibre de comptabilitat de Caterina Llull, el seu director de tesi dubtà que poguera existir un registre mercantil encapçalat per una dona. Aquell descobriment obrí una línia d’investigació que ha permés qüestionar la imatge tradicional del comerç medieval com una activitat exclusivament masculina i recuperar el protagonisme d’unes dones que fins aleshores havien quedat ocultes en els arxius.
La gran protagonista de la conferència és Caterina Llull, nascuda en una família de mercaders del barri barceloní de la Ribera i casada amb Joan de Sabastida, un important operador econòmic vinculat als negocis catalans de la Mediterrània. El matrimoni es traslladà a Siracusa, a Sicília, on Sabastida exercia un càrrec destacat al servici de la Corona. Quan el marit morí, en 1472, Caterina assumí la direcció d’un patrimoni amb interessos a Sicília, Catalunya i les Balears. Els seus llibres de comptes mostren que administrava terres, participava en operacions creditícies, importava teixits catalans i mallorquins, intervenia en el comerç d’esclaus i fins i tot era propietària d’una caravel·la. Tot això amb empleats i representants, però sota la seua supervisió directa.
Especialment interessant és la relació amb la seua germana Joana Llull, que residia a Barcelona i gestionava bona part dels interessos catalans de Caterina. La correspondència conservada revela una intensa col·laboració entre les dos dones, que intercanviaven informació sobre vendes, rendes, propietats, deutes i negocis familiars. El descobriment recent del llibre de comptabilitat de Joana ha confirmat que les germanes disposaven d’una sòlida formació mercantil i constituïen una autèntica xarxa femenina d’administració econòmica. Colesanti també explica com Caterina hagué de defendre judicialment els seus drets davant de diversos deutors que intentaren aprofitar-se de la seua viudetat, i com aconseguí recuperar bona part del patrimoni reclamat.
La conferència oferix igualment una finestra privilegiada a la vida quotidiana de la Mediterrània del segle XV. Les cartes de les germanes parlen de les cotitzacions monetàries, les lletres de canvi, la circulació de mercaderies, els regals familiars i les modes de vestir. Fins i tot proporcionen notícies sobre la pesta que afectà València en 1475 i que provocà la fugida de mercaders i agents financers, amb conseqüències directes sobre les operacions comercials. La investigadora també explica com s’educaven les filles de les famílies mercantils, que aprenien a llegir, escriure i portar comptes mitjançant mestres particulars i l’experiència adquirida dins de casa.
Finalment, Colesanti amplia la mirada a altres dones, com la florentina Lapa Acciaiuoli, administradora dels negocis familiars al Regne de Nàpols, o les mercaderes valencianes documentades a Sardenya durant els segles XIV i XV. També recorda que moltes abadesses gestionaven directament els patrimonis dels seus monestirs. La historiadora considera que els arxius valencians, especialment els notarials i familiars, oferixen encara enormes possibilitats per a descobrir noves protagonistes d’esta història. Una conferència, ara disponible en vídeo, que convida a reconsiderar profundament el funcionament de l’economia medieval i a reconéixer que les dones també participaren activament en les xarxes comercials que connectaven València, Barcelona, Mallorca, Sicília i la resta de la Mediterrània.
