Des de fa més d’una dècada, membres de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) estan estudiant l’Alt de Las Picarazas, un jaciment arqueològic a la serra d’Alcotas, en terme municipal d’Andilla, en la comarca de la Serrania, descobert en l’any 2007 a conseqüència de la construcció d’un parc eòlic. Es tracta d’una cavitat càrstica siutada en una elevació a 1.000 metres sobre el nivell del mar, en una zona muntanyenca de la cadena oriental del Sistema Ibèric de la conca de drenatge del riu Túria, que conserva un depòsit sedimentari de cronologia plistocena de fins a 6 metres de grossor. Les sèries bioestratigràfiques i el paleomagnetisme situen eixe depòsit en una seqüència de 1.500.000 a 700.000 anys d’antiguitat i al llarg de tot eixe interval s’han identificat diversos episodis d’activitat humana, el més antic ja en la base del depòsit, en dates d’1,5 milions d’anys, per la qual cosa és el lloc on es detecta una presència humana més antiga de la península Ibèrica.
En el darrer Iberian Zooarchaeology Meeting 2024, celebrat a Barcelona, els investigadors van presentar l’estudi de la seqüència bioestratigràfica del jaciment de l’Alt de Las Picarazas. A més de les evidències d’activitat humana, amb ferramentes fetes en sílex, quarsita i calcària, hi ha abundants restes òssies de fauna antiga, de fins a 29 espècies, com cavalls, rinoceronts, cèrvids i bous moscats. Moltes de les restes, de fet, conserven les marques de carnisseria produïdes pels homínids en el processament de les preses per al consum de la seua carn. L’estudi bioestratigràfic, sobretot gràcies a la presència de fòssils de rosegadors, confirma que el nivell inferior del jaciment tindria, en efecte, una antiguitat de 1,5 milions d’anys, com ja havien indicat les datacions absolutes preses per paleomagnetisme.
Per tant, l’Alt de Las Picarazas és el jaciment amb presència humana més antic de la península Ibèrica, anterior als jaciments d’Orce, com Barranco León i Fuente Nueva, o a la Sima del Elefante a Atapuerca. Després d’estudiar la seqüència d’animals, els futurs treballs que es tenen previstos realitzar en els pròxims mesos tenen per objecte l’obtenció d’una seqüència pol·línica per tal de reconstruir el paisatge vegetal del jaciment en els temps en els quals els primers homínids van arribar a eixe paratge de les actuals terres valencianes.
